Observacions - Bemerkungen - Observations - Observaciones - Observations - Osservazioni - Observacions

Jeanroy, Alfred; Salverda de Grave, Jean-Jacques. Poésies de Uc de Saint-Circ. Toulouse: Imprimerie et Librairie Édouard Privat, 1913.

BIOGRAPHIE.

 

(Chabaneau, Biographies des Troubadours, p. 51.)

 

N’Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d’un borc que a nom Tegra. Fils fo d’un paubre vavassor, que ac nom n’Arman de Saint Circ, per so que·l castels don el fo a nom Saint Circ, qu’es al pe de Sainta-Maria de Rocamador, que fo destruitz per guerra e derrocatz. Aquest n’Uc si ac gran ren de fraires majors de se ; e volgron lo far clerc e manderon lo a scola a Monpeslier. E quant ill cuideron que ampares letras, el amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas, e·ls fach e·ls dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al mon ni eron estat ; e com aquel saber s’ajoglari. E·l coms de Rodes e·l vescoms de Torena si·l leveren molt a la joglaria, com las tensos e com las coblas qu’el feiren com lui, e·l bons Dalfins d’Alvernhe. El estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora a pe, cora a caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per leis gazagnet l’amistat d’en Savaric de Malleon, lo cals lo mes en arnes e en roba. Et estet lonc temps com el en Peitieu e en las encontradas, pois en Cataloingna e en Aragon e en Espaigna, com lo bon rei Amfos e com lo rei Anfos de Leon e com lo rei Peire d’Aragon ; e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia e en la Marcha Trevisana. E tolc moiller en Tervisana, gentil e bella, e fez enfans. Gran ren  amparet de l’autrui saber e voluntiers l’enseingnet a autrui. Cansos fetz de fort bonas e de bons sons et de bonas coblas ; e anc no fo gaires enamoratz. Mas se saup feigner enamoratz ; e ben saup levar las soas dompnas e ben decazer, quant el lo volia far, ab los sieus vers e ab los sieus digz. Mas pois qu’el ac moiller non fetz cansos (1).

 

Razo de la chanson XIV (Chabaneau, p. 52. C.f. Archiv, L, 258).

 

N’Uc de Saint Circ qui fo ni don ben l’avetz auzit. E si amava una dompna d’Anduza, que avia nom madompna Clara. Mout fo adrecha e ensenhada e avinenz e bella, e ac gran volontat de pretz e d’esser auzida loing e pres, e d’aver l’amistat e la domesteguessa de las bonas dompnas e dels valenz homes. E n’Uc conoc la volontat d’ella e saup li ben servir d’aiso qu’ella plus volia ; que non ac bona dompna en totas aquellas encontradas con qual ell non fezes que l’agues amor e domesteguessa, e no·ill fezes mandar letras e salutz e joias, per acordansa e per honor. E n’Uc be fasia las letras de las responsions que convenian a far a las dompnas dels plasers qu’ellas li mandavan. Et ella sofria a n’Uc los precs e l’entendemen, e·ill promes de far plaser en dreit d’amor. E n’Ucs fetz mantas bonas chansos d’ella, pregan leis e lausan sa valor e sa beutat. Et ella si s’abelli mout de las chansos que n’Uc fasia de leis. Lonc temps duret lor amors ; e mantas guerras e mantas patz feron entre lor, si com s’ave d’amors entre amadors. Et ella avia una vezina mout bella, que avia nom madompna Ponsa. Mout era cortesa e enseignada ; e ac gran enveja a madompna Clara del pretz e de la honor que n’Uc li avia facha gazanhar. Si se penset e penet con pogues faire qu’ella tolgues n’Uc de la soa amistat e traes lo a si. E mandet per n’Uc, e det li a entendre que madompna Clara avia autre amador a cui ella volia miels que a lui, e promes de far e de dir so que a n’Uc plagues. N’Uc, si com cel que non fo ferms ni lials a neguna que vas autra part volontier no s’en percasses, e per so que gran mal l’avia dit de madompna Clara, e per lo bel semblant qu’ella li fasia, e per lo gran plazer qu’ella li prometia, si se parti malamen de madompna Clara, e comenset a mal dir d’ella e lausar madompna Ponsa. Madompna Clara fo mout irada, e ac gran desdeng, que non s’en clamet ni rancuret d’ell. Longa sazon estet n’Uc amics de madompna Ponsa, attenden lo ben e·ls plazers qu’ella li avia promes e qu’ella no·ill fetz negun ; anz li mermet chascun dia los bels accuillimenz qu’ella solia far. E n’Uc, quan vi que aisi era engannatz, mout fo dolenz e iratz ; e anet s’en a una amiga de madomna Clara, e mostret li tota l’ocaison per qu’el s’era loingnatz de madomna Clara, e preget la aisi caramen con el poc qu’ella degues cercar la patz entre madomna Clara e lui, e far si qu’ella li degues rendre gracia e bona volontat ; e ella li promes de far tot so que·il en poiria far de bon. Et ella dis tant a madompna Clara et la preget qu’ella promes de far la patz con n’Uc. E si ordeneren que n’Uc fos a parlamen con lor doas ; e si fo el, e fetz la patz mout amorosamen. E d’aquesta raso si fo facha aquesta chansos que ditz :

Anc mais non vi temps ni sason.

 

Razo de la chanson X (Chabaneau, p. 52. Cf. Archiv, CI 376).

 

N’Ucs de Saint-Circ si amava una dompna de Trevisana, que avia nom dompna Stazailla, e si la servi e la honoret, de lausor e de prez, e fez de bonas chansos d’ella ; e ella recebia en grat l’amor e·l prec e l’entendemen e·l bendich de lui, e·l dis de grans plasers, e·il promes mains bens plasens. Mas ella si fo una dompna que volc que tuich l’ome que la viren, que fossen d’onor e de be, entendessen en ella ; e a totz soffri los precs e los entendemens, e a totz prometia plasers a far e a dire ; e si·n fez a moutz. N’Ucs si·n fo gelos d’aiso qu’en vi e qu’en ausi, e venc a guerra e a mescla com ella. Mas ella era una dompna que no temia blasme ni rumor ni maldit. Gran guerra li fez longa sason, e ella pauc la presava. E n’Ucs atendia tot dia qu’ella queris patz e concordia, e qu’el entres en tal rason cum ella qu’el en feses una chanson avinen. E vi que no·il venia, e en fez de la rason que’l avia una chanson que diz :

Longamen ai atenduda.

 

Note :

1). Le ms. P met à la place de quant... cansos : e fort fo escars d’aver. ()

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI