Rimari - Reimverzeichnis - Rhymary - Rimario - Rimaire - Rimario - Rimas

Cots, Montserrat. Las poesías del trovador Guillem de Cabestany. "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona", 40 (1985-1986), pp. 227-330.

Cots, M., "Notas históricas sobre el trovador Guillem de Cabestany" > CdT: Observacions

Expongo a continuación el rimario completo de las poesías de Guillem de Cabestany, incluyendo también en él la composición Al plus leu y la estrofa Tant es de pretz (Apéndice). Las palabras que siguen a la rayita (/) son las que figuran en la tornada, y las encerradas entre corchetes, las que presentan alguna irregularidad desde el punto de vista métrico:

 
-AIGNA:
IX: estaigna, sofraigna, plaigna, gazaigna, estraigna, soffraigna, laigna, compaigna, taigna, remaigna, mesclaigna, saigna.
-AIS: III: savais / mais, pais; VIII: esmais, esglais, mais, frais, lais.
-AJE: VII: boscaje, usaje, corage, estaje, lengaje, salvaje, messatge, seingnoratge.
-AN: II: semblan, chan, coman, claman, mercejan, enjan, afan, dan, camjan, tan, gran, fan, aman, blan, desman, pessan, denan, benestan; IV: engan, talan, pensan, amaran, benestan, dan, tan, tan, an, deman, prezan, semblan / gran, talan.
-AR: VI: esgar, oblidar, honrar, amar, desampar, car, encar, esperar, perdonar, gazaignar / honrar, apellar; IX: essaiar, car, chantar, par, homiliar, vedar, pensar, clar, passar, desamar, sofertar, merceiar, var, estar, far, donar, trabar, far / saludar, doptar, domesgar, amar, car.
-AT: I: beutat, humilitat, grat, coindeiat, amistat, asaborat, dat, enamorat, beutat, esmerat, voluntat, enemistat.
-AUSA: X: enclausa, lausa.
-É: II: cre, fe, re, ave, dese, qe, capte, cove, be, te, sove, ave; VIII: merce, sove, re, be, me.
-ÉI: V: deslei, [abnèi], soplei, mei, mercei, envei, estei, mescrei, fei, vei.
-ÉIA: VI: enveja, merceia, sopleia, greia, autreia / veia; VII: verdeia, chandeia, autreia, enveia, seia, enveia, autreia, enveia.
-ÉN: V: soven, plazen, covinen, parven, defen, entendemen, pessamen, sen; VI: primieramen, pessamen, avinen, sen, finamen, gen, coven, jauzen, espaven, jauzimen.
-ÉNDA: V: benda, esmenda, prenda, atenda, ensenda, dissenda, renda, defenda, contenda, prenda, prenda, renda.
-ÉNSSA, -énza: II: comenza, valenza, genza, venza, captenenza, malsabenza, parvenza, faillenza, conoixenza, temenza, sovinenza, benvolenza; V: benvolenssa, genssa, parvenssa, temenssa, sovinenssa, valenssa, crezenssa, faillenssa, agenssa, chaptenenssa, venssa, entendenssa;  VIII:  benvolenza, faillenza, malsabenssa, captenenza, valenza; X: falenza, cognoscenza.
-ÉR: VI: vezer, voler, plazer, aver, poder, mover, saber, tener, aver, plazer.
-ÉS: V: bes, merces, res, ges, es, valgues, fes, ges, plagues, solses / plagues, fezes, sovengues, es, pres.
-ÈS: III: clames, ades, engres, ames; IX: [fezés], [apresés], pres, ames, estes, mires, [presés], tardes, dones, colgues, [plagués], preies / [yslandés], nasques.
-ÉSA: V: franquesa, enquesa, mesa, presa / cortesa, defesa, bellesa.
-IA: VII: jausia, sabia, cortesia, dia, [servida], [vida], partria, dia.
-ICS: III: destrics, antics, nics.
-IDA: I: faillida, grazida, espandida, desvestida, gandida, ressida, espandida, Lerida, chauzida, garnida, oblida, esbruida; véase -ia.
-IER: VIII: alegrier, aiglentier, desirier, domengier, sobrier, guerrier, primier, cossirier, mestier, leugier, reproier, vertadier, sofier, qier, plasentier.
-ILS: III: vils, Nils, fils.
-IMS: III: refrims, cims, prims.
-INA: X: cusina, Mesina.
-INS: III: esqins, dins, cins.
-IRE: V: cossire, dire, remire, desire, azire, vire, rire, martire.
-IS: V: ris, lis, fis, paradis, abellis, aclis, vis, servis; VII: tentis, pais, enemis, vis, pelegris, aucis, vis, partis; VIII: vis, lis, ausis, aquis, fis, aclis, abelis, vis, assis, enqis, auzis, pais, obezis, servis, lis.
-IST: III: Crist, amatist, trist.
-ITZ: III: techitz, fraiditz, oblitz.
-IUS: III: agradius, esqius, humelius / estius, amius, saborius.
-Ó: IV: chansso, do, sazo, razo, fo, baro, faisso, preiso, pro, perdo, pro, naissio.
-ÒILL: I: fuoill, bruoill, huoill, muoill, suoill, vuoill, acuoill, duoill, capduoill, despuoill, escuoill, janguoill.
-ÓING: III: soing, loing, poing, desjong.
-ÓM: X: nom, colomp.
-ÓNCS III: loncs, troncs, enbroncs.
-ÒPS: III: ysops, trops, props, ops.
-ÓR: I: genssor, bellazor, amador, color, autor, amor, ricor, dolor, genssor, honor, amor, valor; II: amor, douzor, lauzor, clamor, dolor, lauzor, temor, sabor, sofridor, valor, or, color; III: tor, ardor, amor, color.
-ÒR: III: for, demor, cor, sicamor.
-ÓRS: IV: amors, genssors, dolors, aillors, seignors, vigors, meillors, honors, valors, ricors, plors, flors / valors; V: dolors, amors, plors, ricors, valors, honors, preiadors, meillors; VIII: amors, dolors, plors, douzors, clamors, deslausors, sors, honors, sabors, aillors.
-ÓS: IX: chanssons, doptos, perdos, ochaios, dos, sazos, faissos, fos, voluntos, bos, desaventuros, blos.
-URA: IV: cura, meillura, aventura, desmesura, mesura, dreitura, centura, dura, natura, forfaitura, pura, jura / pura, atura.
-UST: III: ajust, fust, tabust, just.
-UTZ: V: cutz, rendutz, adutz, drutz, salutz, remasutz, ajutz, perdutz, saubutz, vengutz.
 

Este rimario nos permite decir que Guillem de Cabestany supo practicar hábilmente la rima difícil o cara, con el empleo de palabras insospechadas, y que manejó con seguridad las asonancias en la rima: en efecto, en 440 versos, cifra total de la producción poética de nuestro trovador, comete sólo una confusión de vocal abierta con cerrada ("abnei"), y aún, como veremos al estudiar su lengua, este error es fácilmente justificable.

Entre los vicios poéticos que señalan las Leys d'Amors tolosanas, el del "mot tornat", o repetición de la misma palabra en la rima, se da once veces en Guillem de Cabestany: "gensor" (I, versos 2 y 34), "beutat" (I, versos 6 y 38), "espandida" (I, versos 13 y 29), "amor" (I, versos 20 y 42), "lauzor" (II, versos 11 y 22), "ave" (II, versos 17 y 53), "tan" (IV, versos 29 y 32), "prenda" (V, versos 57, 78 y 80; en este último, véanse las variantes), "ges" (V, versos 74 y 86), "plazer" (VI, versos 9 y 32) y "aver" (VI, versos 11 y 30). Tengamos en cuenta que tal vicio se encuentra en los más clásicos y diestros trovadores, tales como Bernart de Ventadorn o Peire Vidal (1).

Cuando la palabra reaparece en la tornada, la repetición es lícita, según el mismo tratado; estos casos son: "valors" (IV, versos 33 y 49), "pura" (IV, versos 46 y 51), "es" (V, versos 75 y 97), "plagues" (V, versos 89 y 91) y "honrar" (VI, versos 13 y 37).

Por el contrario, no se considera vicioso el "mot equivoc", que aparece cuando una palabra en rima se repite con valor o sentido diferentes; este afiligranado recurso se da varias veces en la poesía de Guillem, jugando con los valores de adjetivo y sustantivo: "pro" (IV, versos 34 y 42); con los de verbo y sustantivo: "renda" (V, versos 65 y 82), "vis" (VII, versos 14 y 29; VIII, versos 1 y 25), "dia" (VII, versos 16 y 32) y "enveia" (VII, versos 11, 19 y 27); con los de sustantivo y adjetivo: "lis" (VIII, versos 3 y 49), y con el participio de dos verbos distintos: "ausis" (VIII, versos 5 y 36, de aucire y auzir, respectivamente).

Encontramos también un ejemplo de "rim equivoc contrafach" (2), en "talan" (IV, versos 8 y 53), puesto que en el verso 8 está en nominativo plural, y en el 53, en acusativo singular.

Por el empleo de estas sutilezas, la originalidad de algunos esquemas métricos y la variedad del rimario, se puede reafirmar que Guillem de Cabestany, contándose entre los cultivadores del trobar leu, no desdeñó procedimientos del trobar ric, entre cuyas tendencias supo encontrar un armónico equilibrio.

 
Notas:
 
(1) Véase el comentario de Riquer, Guillem de Berguedà, I, págs. 222-223. ()
 
     (2)      Leys d'Amors, edición Anglade, II, pág. 115. ()

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI