[LA REINA DE L'ABRIL]
I. A l’entrada de la primavera, perquè torni l’alegria i per irritar els gelosos, la nostra reina vol mostrar que és ben amorosa. — Aneu, aneu, gelosos; deixeu-nos ballar, deixeu-nos ballar, a nosaltres, a nosaltres.
II. Ha fet manar pertot que, d’ací fins a la mar, no resti donzella ni jovencell sense venir a prendre part en la dansa joiosa. — Aneu, etc.
III. També hi compareix el rei, a destorbar la dansa, car tem que hom li vulgui prendre la reina de l’abril. — Aneu, etc.
IV. Però s’esforça debades, perquè ella no farà cas de l’ancià, sinó d’un àgil donzell, que sàpiga solaçar bé la dama plaent. — Aneu, etc.
V. Així, el qui la veiés dansar i deportar el cos gentil, podria ben dir que al món no té parell la reina joiosa. — Aneu, etc.
