[DEMANDA AMOROSA]
I. Compondré una cançoneta nova, abans que ventegi, o geli o plogui. La meva dama em tempta i em prova per saber de quina guisa l’estimo; però, per més planys que em faci, no em deslligarà del seu llaç;
II. ans em dono i lliuro a ella de tal manera, que fins em pot inscriure en el seu inventari. No em tingueu per insensat si estimo la meva dama plaent, car sense ella no puc viure: talment tinc fam de la seva amor.
III. Vós sou més blanca que el vori: per això no n’adoro cap altra. Si aviat no trobo ajuda en l’amor de la meva dama plaent, moriré —pel cap de sant Gregori!—, a menys que ella em besi, dins cambra o sota brancatge.
IV. Què hi guanyareu, dama gentil, si m’allunyo de la vostra amor? Sembla que us vulgueu fer monja! Puix que us amo tant, heu de saber que temo que la dolor no em mati si no redreceu els torts de què em planyo.
V. Què hi guanyareu si em faig monjo i no em reteniu com a vostre? Tota la joia del món serà nostra, dama, si ens estimem. Dic i mano al meu amic Daurostre que canti dolçament aquesta cançó, sense cridar.
VI. Per ella passo fred i tremolo, car l’estimo amb una amor tan sincera, que no crec que mai hagi nascut, de la gran família d’Adam, ningú que se li assembli.
