[CANT DE DESESPERANÇA]
I. Quan veig l’alosa moure les ales, de joia, sota el raig del sol, i que s’embadaleix i es deixa caure per la dolçor que li envaeix el cor, ai! quina enveja més gran em ve de tothom que veig joiós!; estic meravellat que tot d’una el cor no se’m fongui de desig.
II. Ai las! em creia saber tant de l’amor, i en sé tan poc! Car no puc estar-me d’amar aquella de qui no obtindré cap favor. M’ha robat el cor, i tot el meu ésser i tot el món, i finalment se m’ha sostret ella mateixa; i quan se’m sostragué, no em deixà res, sinó el desig i el cor assedegat.
III. Ja no he tingut poder sobre mi, i ja no he estat meu, des del moment que ella em deixà mirar en els seus ulls, en un mirall que em plagué molt. Mirall: des que m’he mirat en tu, em maten els sospirs profunds: m’he perdut com es perdé el bell Narcís a la font.
IV. Les dames em fan desesperar, i no me’n fiaré mai més; així com solia defensar-les, ara les menysprearé. En veure que cap no em defensa davant d’aquella que m’anihila o em confon, les temo totes, i no me’n fio, car bé sé que totes són així.
V. En això la meva dama es mostra ben dona, i li ho retrec: no vol el que hom hauria de voler i fa el que hom li veda. He caigut en desgràcia, i he fet igual que el foll sobre el pont; no sé per què això m’esdevé, si no és per haver-me elevat massa en la meva amor.
VI. La pietat és perduda, certament, i jo no ho havia sabut mai; aquella que més n’hauria de tenir, no en té gens: on la buscaré? Ah! que poc deu semblar al qui la contempla, que pugui deixar morir aquell desvalgut ple de desig que sense ella no tindrà benaurança!
VII. Com que per a guanyar la meva dama no em serveixen valer ni precs ni súpliques, ni el dret que hi tinc; com que no li plau que l’estimi, ja no li ho diré més. M’allunyo d’ella i em declaro vençut; m’ha mort, i com a mort li responc; i me’n vaig, ja que ella no em reté, desvalgut, a l’exili, no sé on!
VIII. Tristany: no tindreu res de mi, car jo me’n vaig, desvalgut no sé on; no cantaré més, i emmudeixo: m’allunyo del goig i de l’amor.
