[CANÇÓ PER FER ADEPTES AL COMTE DE TOLOSA]
I. El comte m’ha demanat, i m’ha incitat, per mitjà d’En Ramon Lluc d’Esparró, que li faci un cant mercès al qual siguin trencats mil escuts, i romputs i abonyegats elms, pitrals, cotes i perpunts.
II. Bé caldrà que sigui atès, puix que m’ha fet explicar el seu parer, i que, un cop m’ho ha declarat, no li digui que no; altrament me’n blasmarien els gascons, als quals em sento obligat.
III. A Tolosa, pel cantó de Montagut, el comte plantarà el seu gonfanó al Prat Comtal, prop del Peiró; i quan haurà parat la seva tenda, ens allotjarem al voltant, i hi jaurem, a camp ras, tres nits seguides.
IV. Hi acudiran les potestats i els barons, i els guerrers més honrats i famosos del món: alguns hi seran empesos pel guany, altres per la crida i altres per l’honor.
V. I així que hi haurem arribat, començarà el torneig al camp, i els catalans i els d’Aragó cauran sovint i de pressa, car els arçons no els serviran de res: tan grans cops els darem, l’un darrere l’altre!
VI. I serà inevitable que contra ells volin les hastes i que siguin romputs sendals, cisclatons i laietans, i que hom malmeti cordes, tendes, estaques, barreres i pavellons parats.
VII. Que els auxiliïn el rei que ha perdut Tarascó, el senyor de Montalbeó, Roger, el fill de Bernat Otó, i el comte Pere, junt amb el comte de Foix, En Bernat, i En Sanç, germà del rei vençut.
VIII. Allí pensin de guarnir-se, que aquí seran esperats.
IX. Vull sempre que els alts barons estiguin irats entre si.
