[ABANS DE L’ARRIBADA DE RICARD COR DE LLEÓ]
I. Ara ve la gentil estació en què arribaran les nostres naus i vindrà el rei gallard i noble: el rei Ricard, que no ho ha estat mai tant com ara. Adés veurem despendre or i argent, fer carregar i disparar catapultes, esfondrar murs, enderrocar torres i empresonar i encadenar enemics.
II. No m’agrada gens la conducta dels nostres barons, que han fet no sé quins juraments; quan el nostre rei serà entre nosaltres, en restaran avergonyits com el llop que és presoner de la trampa; llavors cap d’ells no podrà justificar-se, ans tots diran: «A mi no se’m pot acusar de cap mala acció, i vull lliurar-me a vós!».
III. Bé em plau l’estol de blasons acolorits de vermell i de blau, i de senyeres i gonfanons també pintats diversament; em plau, també, de veure plantar tendes, draps i rics pavellons, rompre llances, partir escuts, fendre elms brunyits, donar cops i parar-ne.
IV. Detesto la companyia de bascos i de prostitutes venals; els sacs d’esterlines i de moltons em desplauen quan provenen de frau. Hom hauria d’empresonar el senyor gasiu i el ric que vol treure profit del que dóna. No hauria hom de festejar la dona avariciosa que es doblega i s’ajeu per diners.
V. Em plau el costum del lleó, que no és cruel amb la víctima, però és orgullós amb l’orgull. El rei no té barons així: ells, quan veuen que el seu poder minva, miren com podran perjudicar-lo. I no cregueu pas que jo canti a sou: per un príncep excel·lent hom ha de lluitar sempre!
