[JOIA DE LA GUERRA]
I. Vull fer mig sirventès dels dos reis. Aviat veurem qui té més cavallers: el valent rei de Castella, N’Alfons, que m’han dit que ve i voldrà soldaders; o En Ricard, que desprendrà or i plata a modis i sesters, i es complau a gastar i a donar sense fiança, desitjós de guerra més que l’esparver no ho és de guatlla.
II. Si els dos reis són valents i coratjosos, aviat veurem camps coberts de trossos d’elms i d’escuts, de brans i d’arçons, i de cossos oberts del pit fins al ventre; i veurem destrers anar a la desbandada, i moltes llances clavades al costat i als pits, i goig i plor, i dol i alegria. La pèrdua serà gran, però el guany serà major.
III. Aviat veurem trompes i tambors, senyeres, penons i insígnies, i cavalls blancs i negres. Els temps seran bons: hom prendrà als usurers tot el que tenen, i de dia no transitarà pels camins cap bèstia de càrrega amb seguretat, ni cap burgès sense temença, ni cap mercader que vingui de França; es farà ric el qui estigui disposat a robar.
IV. Però si el rei ve, tinc confiança en Déu: o quedaré viu, o seré esquarterat.
V. Si visc, serà per a mi gran benaurança; si moro, serà per a mi gran deslliurança.
