[EXCUSES A MAHALTA]
I. M’excuso, dama, car no sóc culpable del que us han contat de mi els maldients. Per pietat us prego que hom no pugui, explicant-vos mentides, posar desavinença entre vós i jo, oh noble, lleial, sincera, humil, franca, cortesa i plaent!
II. Que la primera vegada que el faci volar, perdi el meu esparver; que els falcons llanuts me’l matin quan el tinc al puny, i se l’emportin; que jo vegi com el plomen, si no m’estimo més pensar en vós que desitjar que cap altra dama m’atorgui el seu amor i em retingui al seu llit.
III. M’excusaré més complidament encara —i no puc desitjar-me un mal pitjor—: si us he fet algun mancament amb la pensa, que esdevingui impotent i no pugui valer-me quan em trobi sol amb una altra dama, en cambra o en jardí.
IV. Quan m’assec prop del tauler per a jugar, que no pugui guanyar ni un sou ni pugui entrar en «taula presa», ans faci sempre la pitjor jugada de daus, si mai sol·licito i galantejo cap altra dama que vós, oh dama que estimo, desitjo i preo!
V. Que sigui partícip d’un castell i siguem quatre a partir-nos la torre, i que l’un a l’altre no ens puguem suportar, de guisa que no pugui passar-me de ballesters, metges, servents, guaites i porters, si mai tinc al pensament d’amar una altra dama.
VI. Que la meva dama em deixi per un altre cavaller i que després jo no sàpiga a qui encomanar-me; que el vent em manqui quan em trobaré en mar; que en la cort del rei els criats em colpegin, i que en combat sigui el primer a fugir, si no ha mentit el qui us ha contat tals coses de mi.
VII. Dama, si el meu astor caçador d’ànecs és gentil i ha fet ja la muda; si és segur en la presa i ben domesticat; si és capaç d’apoderar-se de tota mena d’ocells, cignes, grues i garses blanques i negres: el voldré de mala muda, galliner, gras, reticent, que no pugui volar?
VIII. Que jo cavalqui, l’escut al coll, amb mal temps, i porti la caputxa de través; que amb regnes curtes que no es puguin allargar, i amb estrep llarg, munti en un cavall baix, trotador; que a l’hostal trobi enutjat l’hostaler, si no us ha mentit el qui us ha contat tals coses de mi.
IX. Falsos, envejosos, busca-raons fementits: bé em plauria que em deixéssiu en pau, car m’heu enemistat amb la meva dama.
