[PER LA MORT DE N’HUG PONÇ DE MATAPLANA]
I. Canto entristit, i em planyo i ploro, pel dol que m’ha colpit profundament, per la mort del meu marquès En Ponç, el noble senyor de Mataplana, que era franc, liberal, cortès, ornat de belles qualitats i tingut per un dels millors cavallers que hi havia des de Sant Martí de Tors fins a ... i la terra plana.
II. Ha deixat gran pena i greu dolor, i la nostra terra desconhortada, car ja no hi és En Ponç, el noble senyor de Mataplana; els pagans l’han mort, però Déu se l’ha endut amb Ell i li perdonarà els pecats i les faltes: els àngels faran de testimoni a favor seu, per haver mantingut la llei cristiana.
III. Marquès, si contra vós he dit paraules folles, vils i inconvenients, en tot he mentit i m’he equivocat: d’ençà que Déu bastí Mataplana, no hi ha hagut cap vassall que valgués tant, ni que fos tan noble ni valent, ni tan honrat entre els que ho siguin més, per bé que els vostres avantpassats ho fossin en gran manera. I no ho dic pas per adulació.
IV. Marquès, voldria que el meu desafecte envers vós i la ira que sorgí entre nosaltres, es convertís del tot en pau, si a Déu plagués, abans que eixíssiu de Mataplana. Tinc el cor trist i estic afligit per no haver vingut en socors vostre: certament no em faria por d’ajudar-vos contra la gent malvada.
V. Al Paradís, al lloc millor, allà on es troba el bon rei de França, prop de Rotllà, sé que hi ha la vostra ànima, marquès de Mataplana; el meu joglar de Ripollès i el meu Sabata hi són també, amb les dones més gentils, sobre una catifa coberta de flors, prop de N’Oliver de Lausana.
