[L’ENAMORAT TÍMID]
I. — Ai las, com moro!—. —Què tens, amic?—. —Sóc traït!—. —Per quina raó?—. —Perquè no he posat mai el meu afecte en aquella qui em féu una bona acollida—. —I per això tens el cor sofrent?—. —Sí!—. —Tens el cor en una altra cosa?—. —Sí, i ultra mesura!—. —Ets, doncs, tan a prop de la mort?—. —Sí, més del que sabria dir-vos!—. —Per què et deixes morir així?—.
II. —Perquè sóc massa vergonyós i sincer—. —No l’has interrogada?—. —No, per Déu!—. —I per què promous aquesta tençó abans de saber els seus sentiments?—. —Senyor, me’n fa tant, d’espant!—. —De què tens por?—. —De la seva amor, que em fa defallir—. —Estàs ben equivocat: creus que és ella qui ha de començar?—. —No, però no goso encoratjar-me—. —Així hauràs de sofrir el teu dany en desmesura—.
III. —Senyor, i quin consell em donaríeu?—. —Un de bo i discret—. —Digueu-me’l ara!—. —Aniràs tot seguit al seu encontre i li demanaràs la seva amor—. —I si s’ho pren com un greuge?—. —No t’inquieti—. —I si ella em contesta iradament?—. —Suporta-ho, que el veritable sofriment venç sempre!—. —I si el marit se n’adona?—. —Llavors obrareu amb més astúcia—.
IV. —Nosaltres?—. —Sí—. —Mentre ella ho volgués!—. —Serà així!—. —Com?—. —Si em creus—. —Sereu cregut!—. —El teu goig serà doblat, si no et fa por de parlar-li—. —Senyor, he sentit tant la mortal sofrença, que cal que ara ens la partim per igual!—. —Seran, doncs, el teu seny i el teu ardiment els que t’ajudaran—. —Sí, i la meva bona esperança—. —Procura d’explicar-te gentilment—.
V. —No sabré mai explicar-me bé!—. —Digues, per què?—. —Perquè l’esguardo!—. —No sabràs, doncs, parlar-li?; estàs perdut del tot?—. —Sí, quan arribo davant d’ella...—. —Et trasbalses?—. —Sí, i no estic segur de res—. —Així fan tots els qui són dominats per l’amor—. —Sí, però jo forçaré el meu cor!—. — Bé, i no triguis!—.
VI. —Bé m’ha conduït l’Amor a allò que tothom sap: malament viu el qui mor desitjant; per això no sé plànyer el meu cor—.
VII. —Vés-te’n, amic, vers el teu plaer, abans que hom ho sàpiga; i no s’afebleixi el teu coratge: hom perd ben fàcilment la felicitat—.
