[EL GUAITA FIDEL]
[Parla el guaita:]
I. Rei gloriós, llum i claredat veritable, Déu poderós, senyor: si us plau, sigueu fidel ajut al meu company, que no l’he vist d’ençà que la nit ha arribat, i aviat vindrà l’alba!
II. Bell companyó: dormiu?, vetlleu?; no dormiu més, lleveu-vos quietament; a orient veig aparèixer l’estrella que porta el dia, i l’he ben coneguda; i aviat vindrà l’alba!
III. Bell companyó, us crido tot cantant: no dormiu més; sento cantar l’ocell que va cercant el dia pel boscatge, i tinc por que el gelós no us sorprengui; i aviat vindrà l’alba!
IV. Bell companyó, sortiu a la finestra i esguardeu les estrelles del cel: veureu si us sóc fidel missatger; si no ho feu, vostre serà el dany; i aviat vindrà l’alba!
V. Bell companyó, des que m’he separat de vós, no he dormit i he estat sempre agenollat, pregant a Déu, el fill de santa Maria, que us tornés a mi com a company lleial; i aviat vindrà l’alba!
VI. Bell companyó, allí fora, a la porta, em pregàreu que no m’endormisqués, ans que vetllés tota la nit fins a l’entrada de dia; ara el meu cant i la meva companyia ja no us plauen; i aviat vindrà l’alba!
[Respon l’amant:]
VII. Bell i dolç company, estic en un sojorn tan agradable, que voldria que l’alba i el dia no tornessin més, car tinc als braços la dama més gentil que hagi nascut mai de mare; per això no em preocupen gaire ni el foll gelós ni l’alba!