[ALBA RELIGIOSA]
I. Déu veritable, en nom vostre i de santa Maria em despertaré avui, ara que l’estel del dia ve de la part de Jerusalem i m’ensenya de dir: Amunt, lleveu-vos, homes que estimeu Déu!, que el dia s’acosta i la nit fa el seu camí; lloem i adorem Déu; preguem-li que ens doni pau, per tota la nostra vida. —La nit se’n va i el dia s’apropa amb cel clar i serè, i l’alba no es detura, ans arriba bella i esplendent.
II. Oh Déu, que nasquéreu de la verge Maria per a guarir-nos de mort, per a restaurar la vida i per a destruir l’infern que era del diable; que fóreu alçat en creu, coronat d’espines i abeurat amb fel: Senyor, us demana pietat aquest poble fidel; que la vostra misericòrdia li perdoni els pecats. Amén, oh Déu! així sigui! —La nit, etc.
III. El qui no sap pregar Déu, cal que n’aprengui i que senti el que diré, que ho escolti i ho entengui: Oh, Déu, que sou començament de tota acció: jo us lloo per les mercès d’amor i pel bé que sempre m’heu concedit, i us prego, senyor, que tingueu gran misericòrdia de mi, per tal que el diable no em trobi ni em malmeni, ni m’enganyi en res, ni em sorprengui. —La nit, etc.
IV. Oh, Déu: doneu-me saviesa i seny per a aprendre els vostres sants manaments, i perquè els escolti i els entengui; que la vostra pietat, que em guareix, em defensi d’aquest món terrenal, per tal que no m’arrossegui amb ell; car jo us adoro i crec en vós, senyor, i us faig ofrena de mi i de la meva fe, així com cal i pertoca; per això us demano mercè i l’esmena dels meus pecats. —La nit, etc.
V. A aquell Déu gloriós que vengué el seu cos per salvar-nos, prego que faci davallar sobre nosaltres el seu sant Esperit, que ens preservi de mal, que es digni posar-nos entre els seus elegits, allí on ell governa, i que ens introdueixi dins el seu estatge. —La nit, etc.
