[LES JOIES DEL NO ESTIMAR]
I. Ara puc lloar l’Amor, perquè ja no em pren ni el menjar ni el dormir, ni sento fred ni calor, ni badallo ni sospiro, ni de nit vaig errant, ni estic conquistat ni turmentat, ni adolorit ni irat, ni em cal llogar missatgers, ni sóc enganyat ni traït; car he sortit del joc amb els meus daus.
II. Tinc un altre plaer millor, i per això no traeixo ni faig trair, ni temo traïdor ni traïdora ni gelós felló que m’odiï, ni faig foll vassallatge, ni estic ferit ni abatut, ni estic pres ni sóc robat, ni perdo el temps badant, ni dic que estic subjugat per l’amor, ni dic que hom m’ha robat el cor,
III. ni dic que moro per la dama més gentil, ni dic que la més bella em fa llanguir, ni la suplico ni l’adoro, ni la sol·licito ni la desitjo, ni li reto homenatge, ni em lliuro a ella, ni me li he donat, ni li estic sotmès com un vasall, ni té el meu cor en penyora, ni sóc el seu presoner ni el seu addicte; ans proclamo que me n’he escapat.
IV. Hom ha d’apreciar més el vencedor que no el vençut, si val a dir la veritat: el vencedor s’enduu la palma, i hom soterra el vençut; aquell qui allibera la seva pensa de desigs insensats, dels quals provenen els excessos i altres errades, resta més honrat d’aquella victòria que si vencia cent ciutats.
V. Preo ben poc el subtil prec del pidolaire, quan creu que pot arribar a obtenir el que vol; tinc la seva valor per desig vil, i per això és just que en partir sofreixi dany; si segueix el seu sentiment pervertit, aviat la bona fama se n’allunya vergonyosament. Preo més els dignes de lloança que no els lloats. L’amant perfecte nafrat pel dard d’amor té una presó massa estreta; la valor gran es compra amb més valor encara.
VI. No vull voluntat voluble, que em regiri i m’inclini a desigs vils i no allà on ha anat el meu voler.
