[SÀTIRA CONTRA ELS RICS]
I. Ni milà ni voltor no flairen tan aviat la carn pudent com els clergues i els predicadors flairen on és el ric: serven amagades llurs intencions, i quan la malaltia l’abat, li fan fer una tal donació que no en queda res per als parents.
II. Els francesos i els clergues lloen el mal, car els en pervé profit; els usurers i els traïdors dominen també la terra, car amb mentida i amb engany han trasbalsat talment el món, que cap religió no coneix la seva llei.
III. Saps què s’esdevé amb la riquesa dels qui la posseeixen injustament? Vindrà un lladre poderós que no els deixarà res: la Mort, la qual els abat i, amb quatre alnes de roba, els tramet a un estatge on troben abundància de mals.
IV. Home, per què comets la follia d’infringir els manaments de Déu, que és el teu senyor i t’ha format del no-res? Té la truja al mercat aquell qui es baralla amb Déu; i n’haurà la mateixa recompensa que tingué Judas el malvat.
V. Déu veritable, ple de dolcesa, senyor, guariu-nos!; preserveu de la dolor infernal i dels turments els pecadors; absoleu-los del pecat en què estan presos i lligats, i atorgueu-los perdó veritable després de veritable confessió.
