[DEFENSA DAVANT DÉU]
I. Vull compondre un sirventès nou que recitaré, el dia del judici, davant d’aquell qui em féu i em formà del no-res; si ell es proposa d’imputar-me quelcom i vol posar-me entre els diables, jo li diré: —Senyor, per pietat, no ho feu!, que he sofert tota la vida, en aquest món dolent; empareu-me, si us plau, contra els botxins!—.
II. Faré meravellar tota la seva cort quan sentiran el meu pledeig. Jo crec que ell és injust amb els cristians quan tracta de destruir-los o condemnar-los, car qui perd allò que podria guanyar, té, a dreta llei, escassetat d’abundor. Hauria, d’ésser dolç i generós, retenint les seves ànimes que moren.
III. No hauria de tancar mai la seva porta —i sant Pere en té gran vergonya, car n’és el porter—, sols que cada ànima que volgués entrar, hi entrés riallera: cap cort no és del tot perfecta, si l’un hi plora mentre l’altre hi riu; i encara que Déu sigui un gran rei poderós, si no ens obre, hom li’n demanarà comptes.
IV. Hauria de desheretar els diables, i així tindria sovint més ànimes; el desheretament plauria a tothom, i ell mateix s’ho podria perdonar. Pel meu gust, ell els hauria de destruir tots, car bé sabem que se’n podria absoldre. Oh, bon Déu, senyor: deshereteu els enemics enutjosos i importuns!
V. Jo no vull perdre l’esperança en vós, ans en vós espero; per això heu de salvar el meu cos i la meva ànima i ajudar-me en la meva mort. Us faré una escaient proposició: torneu-me al lloc d’on he sortit, o perdoneu-me els meus pecats, car jo no els hauria comès si no hagués nascut.
VI. Si sofreixo ací i cremava a l’infern, en bona fe seria una injustícia i una desgràcia; bé us puc recriminar si per un bé tinc més de mil mals.
VII. Per pietat, us prego, verge santa Maria, que ens sigueu bona guia prop dels vostre Fill, i us endugueu els pares i els fills, i els poseu allí on és sant Joan.
