[LA CREU]
I. Dels quatre braços que té la Creu, n’eleva un vers el firmament, allarga l’altre vers l’abim —que és dessota—, estén l’altre vers Orient, i vers Occident l’altre; i això per mostrar que Crist ho té tot en el seu poder.
II. La Creu és el ver gonfanó del rei de qui depenen totes les coses; hom l’ha de seguir sempre, acomplint la seva voluntat: qui més hi fa, més hi guanya, i tothom que obra d’acord amb ell, s’assegura d’obtenir un bon lloc.
III. Crist morí en la Creu per nosaltres, i destruí, morint ell, la nostra mort; ell vencé l’orgullós en la Creu, sobre la fusta on acudia la gent; en la Creu obrà la salvació, en la Creu regnà i regna, i en la Creu ens volgué redimir.
IV. Fou ben meravellós que, en la fusta on la mort prengué naixença, ens nasqué vida i perdó, i repòs en lloc de turment: en la Creu pot ben trobar, tothom que vulgui cercar-l’hi, el fruit de l’arbre de la saviesa.
V. Tots estem convidats a collir amorosament aquest fruit, el qual és tan bell i tan bo, que qui el collirà bé i gentilment, viurà sempre amb vida de gràcia. Hom no dubti de collir-lo, mentre en tingui el temps i el lleure.
VI. El qui pren la Creu, cull el dolç fruit, i segueix Crist arreu on vagi, perquè Crist és el fruit de la saviesa.
