[EN ESPERA DE LA NIT]
I. A un amant veritable fou donada, per la seva dama, una cita d’amor, i indicats el lloc i l’hora. El dia de la cita anava pensatiu i deia sospirant: —Dia, ets prou llarg, per dissort meva, i la nit i la seva espera em maten.
II. Era tan turmentat l’amant per l’ardent desig de l’alegria que li seria atorgada, que tenia gran temor de no arribar viu a la nit. I deia sospirant: —Dia, etc.
III. No hi havia ningú prop de l’amant, que no conegués la seva dolor: tan torbat estava, amb el semblant plorós, i tant li era enutjós el dia. I deia sospirant: —Dia, etc.
IV. Molts grans turments té predestinats aquell qui no es pot valer de cap auxili; imagineu, doncs, com era trist i ple d’angoixa el dia d’aquest amant. I deia sospirant: —Dia, etc.
