[ELOGI DELS CATALANS]
I. Com que la meva estrella no ha volgut que em pervingui cap bé de la meva dama, ni que els meus serveis li siguin plaents, i no tinc poder per separar-me’n, em cal entrar en la via d’amor veritable; i en puc aprendre molt a Catalunya, la gaia, —entre els catalans valents i les dames avinents.
II. Puix que la galanteria, preu, valor, joia, reconeixement, cortesia, seny, saber, honor, bell parlar, bell acolliment, llarguesa, amor, coneixement i gentilesa troben sosteniment i ajuda, en abundància, a Catalunya, —entre, etc.
III. Per això he pres la decisió d’aprendre llurs costums a fi de poder donar al meu Bell Deport raons per fer-me entendre: no tinc altre conhort que em privi de morir; i tinc la idea, per salvar-me, de viure a Catalunya, —entre, etc.
IV. I si entre ells no aprenc allò que fa que l’Amor —pel qual peno— recompensi els seus servents, ja no em resta sinó fugir-ne; en sofreixo tants turments, que m’ha allunyat de Narbona; i per escapar-me’n, me’n vaig a Catalunya, la bona, —entre, etc.
V. Talment desitjo d’aprendre el que em manca en amor, que cap pensament no m’és bo sinó aquell que plau als amants sincers; i com que de fet no ho sé, me’n vaig, per saber-ho de seguida, a demanar i a trobar ràpidament la valor, a Catalunya, —entre, etc.
