[COMIAT]
I. Bé hauria d’abstenir-me de cantar, ja que al cant convé alegria, i a mi la malenconia m’assetja tant que em fa sofrir de tota guisa; en remembrar el greu temps passat, en esguardar el dur present, i en pensar en l’esdevenidor: per tots tinc raons de plorar!
II. Per això no té sabor el meu cant, que és sense alegria: però Déu m’ha donat tal saber, que, cantant, retrec la meva follia, el meu seny, la meva joia i el meu desplaer, el meu dany i el meu profit, car altrament a penes dic res ben dit; però he arribat massa a les darreries!
III. Ara cap ofici és menys apreciat, en cort, que el bell saber de trobar; hom hi vol veure i sentir, principalment, les actituds frívoles i les enraonies barrejades de deshonor; tot el que proporciona glòria és ara completament oblidat, car el món és gairebé tot en engany.
IV. Per orgull i per malvestat dels qui s’anomenen cristians, allunyats de l’amor i dels manaments de nostre Senyor, hem estat trets dels seus sants llocs, amb moltes altres desgràcies; sembla que ell ens és advers pels nostres desigs desordenats i pel nostre orgull excessiu.
V. Hem de témer el greu perill de la doble mort que ens amenaça: que ens veiem vençuts pels sarraïns, i que Déu ens abandoni; ja que l’hem irritat, aviat serem vençuts; els nostres cabdills no pensen pas, segons em sembla, en llur responsabilitat.
VI. Aquell que creiem únic, poderós, savi i bo, doni llum a les seves obres, per la qual els pecadors siguin purificats. Verge, Mare de caritat, per pietat recapta’ns del teu Fill, redemptor nostre, gràcia, perdó i amor.
