Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Levy, Emil. Der Troubadour Bertolome Zorzi. Halle: Max Niemeyer, 1883.

Codi: 074,005 Autor: Bertolome Zorzi Gènere: Canso Número: VI

 

Entre totz mos cossiriers

I
1
Entre totz mos cossiriers
   
Non trob un sol quem consenta
   
Qu’ieu sia d’amor guerriers
   
Per nulha dolor qu’en senta,
 
5
Car sim malmenet ogan,
   
Gen mi restaura eral dan ;
   
E d’aisso trac garentia
   
Lo camje que m’a faich far
   
D’enemia per amia
 
10
     De bons aips ses par. 
     
II
 
Qu’ieu sui estatz parsoniers
   
De tot so qu’aman tormenta,
   
Car fui vas tal vertadiers
   
Qu’en trop d’orguolh s’atalenta ;
 
15
Ni m’en camjiei tan ni quan
   
Tro qu’amors m’en det talan
   
Em fetz per sa cortesia
   
Tant adreicha dompna amar
   
Que nulha res qu’el mon sia
 
20
     Noi pot melhurar.
     
III
 
Tant es sos cors plazentiers
   
E sa cara bella e genta
   
E sos sens prims e sobriers
   
Sos valors, c’aissom garenta
 
25
Qui ben la vai faissonan,
   
C’aissi es faicha a garan
   
Que beutatz plus noi cabria
   
Ni causa de benestar,
   
Tant gen se capdella eis guia
 
30
     En tot son affar.
     
IV
 
Don sortz tant sos pretz entiers
   
Que, s’ieu valgues per un trenta,
   
Plaitz non fora dreituriers
   
Qu’en s’amor pauses m’ententa,
 
35
Mas tant m’anei conortan,
   
Car la vi d’umil semblan
   
E d’amorosa paria,
   
Que mos cors auset cuidar
   
Quelh plagues, s’ieu l’entendia
 
40
     Servir et honrar.
     
V
 
Per qu’eram guida alegriers,
   
Car il m’autreja e coventa
   
So don non serai parliers,
   
Sol de ben far nois repenta.
 
45
Ai nesci ! Malvatz parlan. —
   
E per que ? — Car cudaran
   
Aquist fals cui dieus maudia
   
Quet fass’en trop esperar. —
   
Non fara alguns, si ben tria
 
50
     So que deu triar. 
     
VI
 
Huoimais ten vai, messatgiers,
   
E ma chanson li presenta,
   
E di que mos desiriers
   
De l’acomplir m’espaventa ;
 
55
Non jes qu’ieu dopti d’engan,
   
Mas car tant vauc desiran
   
Qu’ieu tem quel desirs m’aucia,
   
Anz c’aisso puosca acabar,
   
Sim trebalh la nuoich el dia
 
60
     Per trop desirar. 
     
VII
 
E dil que d’anz e deriers
   
Tal amor ai clausa e centa
   
Que nulhs aips de lausengiers
   
En mi non s’ertz ni s’asenta,
 
65
Anz m’a tot al sieu coman
   
Tant afinat fin aman
   
C’afinar plus nom poiria,
   
Sim saup plazen affinar
   
Jutgan m’en sa senhoria
 
70
       Ab un dous esgar.
     
VIII
 
E diras que volontiers
   
Dic cum es de sen manenta
   
Et al sieu sui tant leugiers
   
Quel vers mon dire desmenta
 
75
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
   
Non agra trop sen d’enfan
   
Totz hom que mal en creiria,
   
Pois anc no fetz malestar ?
   
Hoc, car ren que mal estia
 
80
       No’n au er retrar.
     
IX
 
E sit menaval sentiers
   
Vas l’orgolhosa avinenta,
   
Dil qu’ieu tenc per messongiers
   
Cels que cercon sa parenta,
 
85
Qu’ieu nom vau de lieis camjan,
   
E segura la d’aitan
   
Que son affan i perdria,
   
Si m’entendia cobrar,
   
Tals denhal tort quem fasia
 
90
       El mal esmendar.
     
X
 
Pros dompna, amors m’onra tan
   
Qu’il nos vai tan gen mesclan
   
Qu’inz el cor ai, on qu’ieu sia,
   
Vostre doutz vis el cor car,
 
95
Et il l’an en lur balhia
           Ferm e fin e clar.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI