Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Levy, Emil. Der Troubadour Bertolome Zorzi. Halle: Max Niemeyer, 1883.

Codi: 074,017 Autor: Bertolome Zorzi Gènere: Canso Número: IV

 

Si tot m'estauc en cadena

I
1
Si tot m’estauc en cadena,
   
Er quan neis l’auzels demena
   
          Joi el plais
   
Fazen vers, voutas e lais
 
5
Pel temps qu’esclaira e serena,
   
Pois leujat m’a de greu pena
   
          Us motz gais
   
Qu’escriut m’a mos Noms Verais,
   
Bels tanh que d’un chant l’estrena
 
10
Que sia faitz d’aital mena
   
          Que mos jais
    Cobre en lieis qu’iram refrena.
     
II
 
Qu’ieu non ai autre messatge
   
Que sapcha nostre lenguatge,
 
15
          Ni l’afar
   
De quem volri’ aquitar,
   
Ni cum tolc m’ira alegratge,
   
Pois non vi son doutz visatge
   
          El cors car ;
 
20
Pero sil poiria retrar
   
C’om pren soven gran dampnatge
   
Per deschausit companhatge,
   
          Mais camjar
    Fals dich non degran coratge.
     
III
25
Car trop par grans desmesura,
   
Quand hom non met a non-cura
   
          Tal mentir
   
Que nois poiri’a dreich dir,
   
Que mantas vetz paucs pejura
 
30
Trop mais qu’assatz non melhura ;
   
          Don chausir
   
Quecs deuria, al mieu albir,
   
Qu’a tal non fezes frachura
   
Que l’ames outra mesura,
 
35
          Car merir
    Bens deu e mals ab dreitura.
     
IV
 
Pero non aja entendenssa
   
Cilh on renha conoissenssa
   
          Qu’il pogues
 
40
Far nulha ren quem greves,
   
Sol c’a lieis fezes valenssa,
   
Qu’en mi fora tals sofrensa
   
          Per sos bes
   
Qu’ieu sofrira totas res,
 
45
Mas so m’a faich dir temenssa,
   
Car ai vist far deschasensa
   
          Tal que mes
    Son amic e non-chalenssa.
     
V
 
Car hom deu aver desire
 
50
D’aicel qu’es sos fins servire
   
          Trair enan,
   
Cum quel veja benanan,
   
E, sil ve en greu martire,
   
De tota ren far e dire
 
55
          Que d’afan
   
Lo puosca anar eslonhan,
   
Nis tanh qu’en virel cossire
   
Si noi ve primiers assire
   
          Tal engan
 
60
Cui dreitz non puosca escondire.
     
VI
 
Mas ges negus non entenda
   
Qu’il soane ni contenda
   
          Nulha re
   
Que tenga mesura ab se,
 
65
C’om non la ve, que comprenda
   
Son gen dire e sa fazenda,
   
          Que desse
   
Noi trob abric de tot be,
   
Car non es cauz’on s’estenda
 
70
Abellirs que non deissenda
   
          Ois mante
    Sa fina beutatz ses menda.
     
VII
 
Sirventes, vai dreita via
   
Dir lieis que ditz quem veiria
 
75
          Volontier,
   
Benananssa et alegrier,
   
Que leu donar m’en poiria,
   
E segon dich o faria ;
   
          Tal sentier
 
80
A pres d’amor, al premier
   
Qu’il m’ac mes en sa bailia,
   
Que nulh temps, cum qu’ieu me sia,
   
          Eu non quier
    Partir de sa senhoria.
     
VIII
85
Na Flors Vermelha, eu seria
   
Pro alegres, cum qu’ieu sia,
   
          S’alegrier
    Vostra guerra nom tolia.
     
IX
90
Noms Verais, lieis graziria
   
E vos del mot, si’n sabia
   
          Grat entier
    Rendre aissi cum s’escairia.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI