Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Levy, Emil. Der Troubadour Bertolome Zorzi. Halle: Max Niemeyer, 1883.

Codi: 074,012 Autor: Bertolome Zorzi Gènere: Sirventes Número: VIII

 

On hom plus aut es pojatz

I
1
     On hom plus aut es pojatz,
   
          Mais pot en bas cazer,
   
          Si non sap retener
   
     Lo sentier don es guidatz,
 
5
          Per queis devon temer
   
          Baissar e dechazer
   
     Venecian, qu’en l’aut grat
   
          D’ausor pretz ant pojat,
   
     E Genoes, qu’eissamen
 
10
          Vivon de pretz manen,
   
Quar solon far totz lor afars ab deu,
    Mas er fant pieitz que si fosson judeu.
     
II
 
     Quar judeus ni renejatz
   
          Non deuria voler
 
15
          Preisoniers destener
   
     Ab sos guerriers acordatz,
   
          E lor ven a plazer
   
          Prop de mil pres tener,
   
     Ben qu’il sion acordat,
 
20
          C’a tort et a pechat
   
     En morran tuich malamen,
   
          E sabon veramen
   
Qu’a negun d’elz tant non valon li sieu
    Que ja per els se dechaja nis leu.
     
III
25
     Mas orguolhs e vanitatz
   
          Vensson tant lor saber
   
          Qu’entrels non pot valer
   
     Dieus ni merces ni pidatz,
   
          E par ben s’ieu dic ver,
 
30
          Quan, sol per far parer
   
     Qu’il se tenon per pajat
   
          Dels pres com an coindat,
   
     Laisson morir tanta gen.
   
          Don prec l’omnipoten
 
35
Qu’ira e dolor totztemps lor don en feu,
    Si los preisons non desliuran en breu.
     
IV
 
     E car est faitz s’es cargatz
   
          D’angoissos desplazer,
   
          Tant nom dei astener
 
40
     C’alques noi sia nomatz
   
          Cel qui l’ac en poder
   
          Elh fetz tal fin aver
   
     On non ac ges volontat
   
          Que fosson desliurat
 
45
     Li las preisonier dolen,
   
          C’ab semblan solamen
   
C’agues tengut lur remaner per greu,
    D’ambas las partz los agr’ autz a leu.
     
V
 
     Ai, reis frances, pois vos platz
 
50
          Metr’ en dieu mantener
   
          Cor e cors et aver
   
     Tant que n’etz per totz lausatz,
   
          Cum poc tals faitz caber
   
          En vostre captener ?
 
55
     Mout avetz pretz oblidat.
   
          Mas dieus per sa pidat
   
     En oblidal vengamen,
   
          Qu’estiers crei fermamen
   
Qu’est passatges de l’autre segral treu,
 
60
Si nous en fai la denha crotz manleu. 
     
VI
 
     Honors de crestiantat,
   
          Dieus vos don volontat
   
     Que fassatz esmendamen
   
          Qu’eslonhe del turmen
 
65
Los las, qu’estiers en morrant tuich en breu,
    Car sol ab precs o podetz far mout leu.
     
VII
 
     Anz qu’ajal chan affinat,
   
          Dieus en al rei jutgat
   
     A mort et a greu turmen
 
70
          Sai e lai mainta gen ;
   
Don tanh que pens de far l’esmenda en breu
    Lo novels reis per s’onor e per deu.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI