Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,036 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XLV

 

Ges aissi del tot no·m lais

I
1
Ges aissi del tot no·m lais
   
Chantar ni deport ni rire,
   
Can qu’era do lai m’eslais;
   
     Mas car plus no platz
 
5
     Conortz ni solatz,
   
No volh en me sol despendre
   
     Mos bos dichs prezatz,
   
     Ans desque comens
   
     Mos chans avinens,
 
10
     Pois n’estrenh las dens,
   
     Que no·ls aus retraire;
   
     Car non i vei gaire
   
        Cui plassa jais
   
     Ni trop qui m’envei,
 
15
S’eu m’alegre ni m’esbaudei. 
     
II
 
E pero si me notz mais —
   
Mas que no m’es bel a dire —
   
Ma mal’amia que·m trais
   
     E si·m par foldatz
 
20
     Car m’en sui proatz,
   
Pos a leis no·m posc defendre.
   
     Mal me sui menatz,
   
     Serai donc sofrens,
   
     Ja m’en venha lens
 
25
     Bes e jauzimens;
   
     C’anc negus amaire
   
     No saup d’amor gaire
   
        Que leu s’irais,
   
     C’Amors dona lei
 
30
Com l’altrui tort bland’e mercei.
     
III
 
Vers es que s’amor m’estrais
   
E non pot escondire;
   
Mas pos la forsa·l prat pais,
   
     Que m’i val vertatz ?
 
35
     Melhs me for’assatz
   
Que·l cor vires en atendre
   
     Vas calacom latz;
   
     Que pos forsa vens,
   
     Non es drechs valens,
 
40
     E·l paucs esciens,
   
     Que m’es chabdelaire,
   
     Dona m’un veiaire
   
        Qu’eu cre m’abais,
   
     Can vas leis felnei;
 
45
C’a poder que·m sorz’o·m sordei. 
     
IV
 
Mas qui·m fos amics verais
   
E de mos bes esjauzire,
   
Fis e francs e ses mals ais,
   
     Ab que·m fos celatz,
 
50
     Que no fos preiatz,
   
Joi m’i pogr’enquera rendre.
   
     No·n sui tan lonhatz?
   
     Que·l cor mescrezens
   
     Se combat e·l sens
 
55
     E·l tertz espavens;
   
     C’anc nuls temens laire
   
     Negu fort repaire
   
        Sols non enfrais,
   
     Que·l cor e tuch trei
 
60
Plus temen no·lh movan desrei. 
     
V
 
Era sojorn et engrais,
   
Car sap com me pot aucire!
   
C’anc pois no fui letz ni gais,
   
     Desc’us fols versatz
 
65
     Que m’aduis pechatz
   
M’afiet e·m fetz entendre
   
     Gran mensonh’e·l fatz
   
     No·m fo pois guirens
   
     Plus que·l pensamens,
 
70
     En que m’as, o vens.
   
     E ja domneiaire,
   
     S’er’us emperaire,
   
        So sobrer fais
   
     Non er qui·lh l’envei,
 
75
C’Amors no vol c’om senhorei.
     
VI
 
C’anc no fo qui be s’afrais
   
Ni·s fetz vencutz ni sofrire,
   
Si tot fon en als savais,
   
     C’ans no fos paiatz
 
80
     C’us desmezuratz
   
Que·s menassa d’escoissendre,
   
     Per c’umilitatz
   
     Val als conoissens.
   
     E donc no n’aprens
 
85
     C’orgolhs es niens
   
     E·l bos sofertaire,
   
     Si no n’es gabaire,
   
        Conquer qui bais
   
     E tenh’e manei?
 
90
Mas eu no dic que be n’estei!
     
VII
 
Anc valors cui vils pretz frais
   
Per vils agradils assire
   
Vas benestar no s’atrais
   
     Ni ja rics malvatz
 
95
     Ni mal ensenhatz
   
No si degr’en alt estendre!
   
     Si·n fos drechs jutjatz,
   
     En van! — O m’entens?
   
     Oc! — E donc consens,
 
100
     Que malvaza gens
   
     S’aus vas domn’atraire
   
     Conhda de bon aire,
   
        Que d’aize nais
   
     Locs en que folei?
 
105
Mas cui no·n pes’, amor abnei!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI