Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,040 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: XLVII

 

Jois e chans

I	1	Jois e chans
		E solatz
		E cortezia·m platz,
		Mas no m’es gen
	5	Qu’ eu sols ab sen
		Chan ni m’esbaudei;
		C’a penas vei
		C’ab joi jocs m’i sostenha.
		Per que·m n’estranh
	10	E pos que·m planh
		De l’un de mos senhors
		Que m’avia socors
		Ab joi cobrat promes.
		Mas l’esperans’e·l bes
	15	E so de qu’eu plus valh
		Me fui fors de trebalh,
		Per que ma sospeissos
		Se vai viran
		Que m’er ab joi razos.
II	20	E·l mazans
		Desreiatz
		Que s’er’en fol levatz
		Ira chazen,
		Car folamen
	25	Enquer e domnei;
		C’oi no son trei
		Cui tan soven n’avenha
		Mals ses gazanh!
		E si remanh
	30	Ab los fis amadors,
		Que, can eu·m cut alhors
		Virar on conquezes,
		E·m ditz ma bona fes
		E·m mostr’en so miralh
	35	Que qui per falhir falh,
		Non es onors ni pros;
		Ans son dui dan
		E fora melhs c’us fos.
III		Mas tans dans
	40	N’ai celatz
		De que·m fora clamatz;
		Mas no m’enten
		En clam soven
		Ni leu no desrei.
	45	Tot ben abnei
		Qui ja·m ditz ni m’ensenha
		C’aissi·m gavanh;
		Car si sofranh
		Un lonc tems bon’amors
	50	Als fis entendedors,
		Tot restaur’us mes,
		Per qu’eu — ni tu si·m eres?
		No n’ai cor que·m nualh
		Per una, si·s trassalh;
	55	Ans serai vers e bos,
		C’anc ab engan
		No s’avenc amoros.
IV		Mas l’engans
		Es intratz
	60	Que desreia d’ams latz
		Vilanamen,
		C’us a prezen
		Que bais ni manei
		No sec tornei
	65	Ni no crida s’ensenha;
		Per que no·s tanh
		Que s’acompanh
		Domn’en cui es valors
		Ab tal, can l’aura sors,
	70	Que ja mais no·n valgues.
		Be·n volgra conogues
		Ans c’ab lui s’agazalh
		Ni·lh do gans ni fermalh,
		Si n’er gens lo ressos;
	75	Que gen mazan
		Sol om far de rics dos.
V		E si·l mans
		M’es tarzatz
		Que·m degr’esser mandatz
	80	Et eu l’aten;
		Si tot ve len,
		No cut mal m’estei.
		Si be·n fadei
		E l’espers ja no venha,
	85	Car be·n barganh,
		S’eu per estanh
		Do mon aur? Que folors,
		So trobam els auctors,
		Aiud’a mantas res.
	90	Mas er’an gran mal pres
		Joias e demoralh,
		Pos se fetz d’altre talh
		Domneis, e fo sazos
		Que per un gan
	95	Er’om bautz e joios.
VI		Et es grans
		Frevoltatz
		C’om ben am dezamatz,
		Ses jauzimen,
	100	Per tal conven
		Que cilh senhorei
		Cui re no grei,
		S’i es secs coma lenha,
		E cals que·s lanh,
	105	Ilh jass’ e·s banh
		E gense sas colors
		E lui crescha dolors
		Qu’es enlatz et espres!
		Ges amors mais no·lh pes;
	110	No m’es vis ben egalh
		C’om dezir e badalh
		E viva consiros
		E qu’ela chan
		D’altrui dolsas chansos.
VII	115	Mas eu, qui que·s cridalh,
		No·m part de l’assenalh,
		Don for’alques joios,
		Si·l trachs d’antan
		No s’avengues en dos.
VIII	120	A Deu coman
		Mo Sobre-Totz, Joios.
IX		E plagra·m c’ab lui fos.