Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,033 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: LII

 

En un chantar

I
1
        En un chantar,
   
        Que dei, de ces
   
Volh metre ponha que de·manhs
   
M’escus que·m n’aveni’a far.
 
5
Car anc no·m fezi fort preiar,
   
Mentre que bos chans fo grazitz;
   
Mas qu’er’es tan mal acolhitz
   
        Jois e solatz,
   
No sai com entre tans iratz
 
10
Ja sia sols conhdes ni gais
   
Ni com en bo chantar m’eslais.
     
II
 
        E no compar,
   
        Si no·l degues,
   
Per can val l’onors ni·l gazanhs
 
15
Qu’er n’aven als amics, d’amar
   
Ja·m n’avengues mais a pensar,
   
Mas estera·n demenhs marritz
   
Jostals rics avols embronsitz
   
        Cui bes ni patz
 
20
Ni cortz ni dos ni pretz no platz;
   
Tan penson d’ us vilas assais
    Don mals e no-fes brolh’e nais.
     
III
 
        E chastiar
   
        No·s volon ges,
 
25
Per que m’er lor solatz estranhs,
   
Pos vei que no n’er de cobrar
   
C’a forsa·m n’aven a parlar,
   
E peza·m, car jois es falhitz,
   
E vauc per una chamjairitz
 
30
        Desconortatz
   
Cui fui, mentre·m semblet vertatz
   
Sa mensonha, fis e verais,
   
En qu’ela·m galiet e·m trais.
     
IV
 
        E·m fetz cudar
 
35
        Que menhs valgues
   
Fis argens esmeratz qu’estanhs
   
C’oi res no·m podi’assenar.
   
Mas era·m lais aconselhar
   
E conosc, can sui eissernitz,
 
40
Que damnatges sembla petitz,
   
        Pos es passatz;
   
Be sai qu’enan n’es om iratz,
   
Mas pois s’en vai la pen’e·l fais.
    Fols es qui de l’amar s’irais!
     
V
45
        E·m fetz lonhar,
   
        Tan me promes,
   
De clams e d’iras e de planhs,
   
Si com m’avetz auzit comtar
   
Que·m solia d’un gan clamar
 
50
Que·m fo de gran damnatge guitz.
   
E pois la mal’abetairitz
   
        Chamjet me datz
   
C’aissi com m’en er’alegratz
   
Me fo pois irables esglais
 
55
Qui ab sa mal’amor m’atrais.
     
VI
 
        E car fizar
   
        No s’i pot res,
   
An pur co·s poscha cel barganhs,
   
C’assatz lo·m posc leu oblidar;
 
60
C’un joi, que·m fai d’Amor lauzar,
   
Cel que m’es dins el cor aizitz
   
Fis e ferms e que·m fo cobitz,
   
        Ans que fos natz,
   
E si be·s m’er’aitan tarzatz,
 
65
Be sai d’Amor c’anc no·l m’estrais,
    Mas ponhava co·m valgues mais. 
     
VII
 
        Apres l’anar
   
        C’avem empres
   
Lai on es lo comunals banhs,
 
70
Si Deus nos o don’achabar,
   
Cut esser pro fis c’al tornar
   
Si’ amics onratz e jauzitz.
   
E vos, Senher, c’anc no mentitz,
   
        Lai no·ns gicatz
 
75
E dels Sarrazis aesmatz
   
Com la lor leis ombriva bais
   
E cela poi que·ls savis pais!
     
VIII
 
E ja, Senher, no consentatz
   
Que l’avols gens vas me s’eslais,
 
80
Ans sion chassat part Roais!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI