Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,041 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Chanson de croisade Número: LXI

 

Jois sia comensamens

I	1	Jois sia comensamens
		E fis ab bon’aventura
		D’un nou chan qu’era comens;
		Car sobravinens
	5	Es e bona ma razos!
		De faire chansos
		Sol om dir qu’es falhimens,
		Et es bes e chauzimens
		C’us quecs chan
	10	E di’e mostr’en chantan
		Can ric gazardo n’aten
		Cel c’a Deu serf bonamen.
II		Per qu’eu, que n’er’alques lens,
		No·m tenh, per man d’escriptura,
	15	C’al chantar no torn jauzens;
		Tan me sembla gens
		E fis lo mesters! C’ab sos
		I volh far sermos
		E precs contrals no-chalens,
	20	Cui cor falh enans c’argens,
		Per qu’estan
		C’al servizi Deu no van
		De paias e d’avol gen
		Desliurar lo monimen.
III	25	E qui dels fals mescrezens
		No pensa ni·s dona cura
		Com chaia lor ardimens,
		Viu com recrezens;
		C’anc melher locs no cre fos
	30	D’esproar los pros,
		C’armat de bels garnimens
		Sobre lor destrers correns
		Conquerran
		Benanans’e valor gran,
	35	Don seran pois viu manen
		E si morran eissamen.
IV		Mas que val esbaudimens
		Al cors, si·l chaps s’en rancura,
		Ni que val forsa ni sens,
	40	Can non es parvens?
		Deus es chaps el cors de nos,
		Don nos ve, sai jos,
		Lo bes e l’ensenhamens
		E l’adrechs chaptenemens!
	45	Que l’engan
		E la pen’e·l maltalan
		E·l vila chaptenemen
		Colhem de la charn creissen.
V		Pos chars es comandamens
	50	Conve, mentr’om viu ni dura,
		C’a Deu si’obediens;
		C’amics ni parens
		Ni larga possessios
		Ni conquist ni dos
	55	No valran dos aguilens
		A l’estrenher de las dens.
		Mas penran,
		Segon so que serviran,
		Li bo ben e·lh mal tormen
	60	Ses fi perdurablamen.
VI		Ai, Deus! can pauc val jovens,
		En que·l cors creis e melhura,
		Si·s pert lo melhuramens!
		Reis omnipotens,
	65	Alques chamjet la sazos
		En c’om era bos!
		Car er paucs pros e niens,
		Si sas colpas penedens
		Non eschan
	70	Deu serven e·l cor forsan;
		C’aissi venra veramen
		Al seu primer estamen.
VII		Per que·m par recrezemens,
		Si·l reis qu’es maier abdura
	75	Los mals ni·ls deschazemens,
		Com sas ni valens
		Estei de l’anar doptos?
		Pos es sospeissos
		Ca la nescer’er guirens,
	80	E las penas e·ls tormens,
		Qu’en venran,
		Ira Deus amezuran;
		Si·lh platz, venjan e parcen,
		Merce mescl’ab espaven.
VIII	85	Qu’el aten be sos convens,
		Qui que·ls an
		Somoven ni abaissan,
		E ren als larcs largamen
		Com larcs senher larc prezen.
IX	90	E plassa’lh c’als seus prezen
		S’amor lai vas orien!