Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,041 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Chanson de croisade Número: LXI

 

Jois sia comensamens

I
1
Jois sia comensamens
   
E fis ab bon’aventura
   
D’un nou chan qu’era comens;
   
        Car sobravinens
 
5
Es e bona ma razos!
   
        De faire chansos
   
Sol om dir qu’es falhimens,
   
Et es bes e chauzimens
   
               C’us quecs chan
 
10
E di’e mostr’en chantan
   
Can ric gazardo n’aten
    Cel c’a Deu serf bonamen.
     
II
 
Per qu’eu, que n’er’alques lens,
   
No·m tenh, per man d’escriptura,
 
15
C’al chantar no torn jauzens;
   
        Tan me sembla gens
   
        E fis lo mesters! C’ab sos
   
I volh far sermos
   
E precs contrals no-chalens,
 
20
Cui cor falh enans c’argens,
   
               Per qu’estan
   
C’al servizi Deu no van
   
De paias e d’avol gen
    Desliurar lo monimen.
     
III
25
E qui dels fals mescrezens
   
No pensa ni·s dona cura
   
Com chaia lor ardimens,
   
        Viu com recrezens;
   
C’anc melher locs no cre fos
 
30
        D’esproar los pros,
   
C’armat de bels garnimens
   
Sobre lor destrers correns
   
               Conquerran
   
Benanans’e valor gran,
 
35
Don seran pois viu manen
    E si morran eissamen.
     
IV
 
Mas que val esbaudimens
   
Al cors, si·l chaps s’en rancura,
   
Ni que val forsa ni sens,
 
40
        Can non es parvens?
   
Deus es chaps el cors de nos,
   
        Don nos ve, sai jos,
   
Lo bes e l’ensenhamens
   
E l’adrechs chaptenemens!
 
45
               Que l’engan
   
E la pen’e·l maltalan
   
E·l vila chaptenemen
    Colhem de la charn creissen.
     
V
 
Pos chars es comandamens
 
50
Conve, mentr’om viu ni dura,
   
C’a Deu si’obediens;
   
        C’amics ni parens
   
Ni larga possessios
   
        Ni conquist ni dos
 
55
No valran dos aguilens
   
A l’estrenher de las dens.
   
               Mas penran,
   
Segon so que serviran,
   
Li bo ben e·lh mal tormen
 
60
Ses fi perdurablamen.
     
VI
 
Ai, Deus! can pauc val jovens,
   
En que·l cors creis e melhura,
   
Si·s pert lo melhuramens!
   
        Reis omnipotens,
 
65
Alques chamjet la sazos
   
        En c’om era bos!
   
Car er paucs pros e niens,
   
Si sas colpas penedens
   
               Non eschan
 
70
Deu serven e·l cor forsan;
   
C’aissi venra veramen
    Al seu primer estamen.
     
VII
 
Per que·m par recrezemens,
   
Si·l reis qu’es maier abdura
 
75
Los mals ni·ls deschazemens,
   
        Com sas ni valens
   
Estei de l’anar doptos?
   
        Pos es sospeissos
   
Ca la nescer’er guirens,
 
80
E las penas e·ls tormens,
   
               Qu’en venran,
   
Ira Deus amezuran;
   
Si·lh platz, venjan e parcen,
    Merce mescl’ab espaven.
     
VIII
85
Qu’el aten be sos convens,
   
               Qui que·ls an
   
Somoven ni abaissan,
   
E ren als larcs largamen
   
Com larcs senher larc prezen.
     
IX
90
E plassa’lh c’als seus prezen
    S’amor lai vas orien!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI