Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,055 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: LXV

 

Per solatz revelhar

I
1
      Per solatz revelhar,
   
      Que s’es trop endormitz,
   
      E per pretz, qu’es faiditz,
   
      Acolhir e tornar,
 
5
      Me cudei trebalhar;
   
      Mas er m’en sui gequitz!
   
      Per so m’en sui falhitz,
   
      Car non es d’achabar;
   
C’on plus m’ en ve volontatz e talans,
 
10
Plus creis de lai lo destorbers e·l dans.
     
II
 
      Greu es de sofertar;
   
      A vos dic c’auzitz
   
      Com era jois grazitz
   
      E tuch li benestar.
 
15
      Mais no podetz jurar
   
      Qu’egas de fust no vitz
   
      Ni vilas, velhs, fronitz
   
      Esters grat chavalgar.
   
Lachs es l’afars e fers e malestans,
 
20
Don om pert Deu e rema malanans!
     
III
 
      Vos vitz torneis mandar
   
      E segre·ls gen garnitz
   
      E pois dels melhs feritz
   
      Una sazo parlar;
 
25
      Er’es pretz de raubar
   
      E d’ebranchar berbitz.
   
      Chavalers si’aunitz
   
      Que·s met en domneiar,
   
Pos que tocha dels mas moltos belans
 
30
Ni que rauba gleizas ni viandans!
     
IV
 
      E vitz per cortz anar
   
      De joglaretz formitz
   
      Gen chaussatz e vestitz
   
      Sol per domnas lauzar;
 
35
      Er no n’auzem parlar,
   
      Tan es lor pretz delitz!
   
      Don es lo tortz issitz
   
      D’elas malrazonar
   
No sai. — De cals, d’elas o dels amans?
 
40
Eu dic de totz, que·l pretz n’a trach l’engans!
     
V
 
      On son gandit joglar
   
      Que vitz gen acolhitz?
   
      C’a tal a mester guitz
   
      Que solia guidar,
 
45
      E pero ses reptar
   
      Vai er tals escharitz,
   
      Pos fo bos pretz falhitz,
   
      Que solia menar
   
De companhos, e no sai dire cans,
 
50
Gen en arnes e bels e benestans.
     
VI
 
      Qu’eu eis que solh sonar
   
      Totz pros, om eissernitz,
   
      Estauc tan esbaïtz
   
      Que no·m sai conselhar;
 
55
      Qu’en loc de solassar
   
      Auch er’en cortz los critz
   
      C’aitan leu s’er grazitz
   
      De l’aucha de Bretmar
   
Lo comtes entre lor com us bos chans
 
60
Dels rics afars e dels tems e dels ans. 
     
VII
 
      Mas a cor afranchar,
   
      Que s’es trop enduritz,
   
      No deu om los oblitz
   
      Ni·ls velhs fachs remembrar?
 
65
      Que mals es a laissar
   
      Afars, pos es plevitz,
   
      E·l mal don sui garitz
   
      No·m chal ja mezinar;
   
Mas so c’om ve, volv’e vir e balans
 
70
E prend’e lais e forse d’ams los pans!
     
VIII
 
      D’aitan me posc vanar
   
      C’anc mos ostals petitz
   
      No fo d’els envazitz;
   
      Que·l vei per totz doptar
 
75
      Ni no·m fetz mas onrar
   
      Lo volpils ni l’arditz,
   
      Don mos Senher chauzitz
          Se deuria pensar
   
Que no l’es ges pretz ni laus ni bobans
 
80
Qu’eu, que·m laus d’els, sia de lui clamans.
     
IX
 
Era no m’ais! Per que? No m’o demans;
    Car planchs sera, s’aissi rema mos chans.
     
X
  So di·l Dalfis que conois los bos chans.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI