Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,055 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: LXV

 

Per solatz revelhar

I	1	Per solatz revelhar,
		Que s’es trop endormitz,
		E per pretz, qu’es faiditz,
		Acolhir e tornar,
	5	Me cudei trebalhar;
		Mas er m’en sui gequitz!
		Per so m’en sui falhitz,
		Car non es d’achabar;
		C’on plus m’ en ve volontatz e talans,
	10	Plus creis de lai lo destorbers e·l dans.
II		Greu es de sofertar;
		A vos dic c’auzitz
		Com era jois grazitz
		E tuch li benestar.
	15	Mais no podetz jurar
		Qu’egas de fust no vitz
		Ni vilas, velhs, fronitz
		Esters grat chavalgar.
		Lachs es l’afars e fers e malestans,
	20	Don om pert Deu e rema malanans!
III		Vos vitz torneis mandar
		E segre·ls gen garnitz
		E pois dels melhs feritz
		Una sazo parlar;
	25	Er’es pretz de raubar
		E d’ebranchar berbitz.
		Chavalers si’aunitz
		Que·s met en domneiar,
		Pos que tocha dels mas moltos belans
	30	Ni que rauba gleizas ni viandans!
IV		E vitz per cortz anar
		De joglaretz formitz
		Gen chaussatz e vestitz
		Sol per domnas lauzar;
	35	Er no n’auzem parlar,
		Tan es lor pretz delitz!
		Don es lo tortz issitz
		D’elas malrazonar
		No sai. — De cals, d’elas o dels amans?
	40	Eu dic de totz, que·l pretz n’a trach l’engans!
V		On son gandit joglar
		Que vitz gen acolhitz?
		C’a tal a mester guitz
		Que solia guidar,
	45	E pero ses reptar
		Vai er tals escharitz,
		Pos fo bos pretz falhitz,
		Que solia menar
		De companhos, e no sai dire cans,
	50	Gen en arnes e bels e benestans.
VI		Qu’eu eis que solh sonar
		Totz pros, om eissernitz,
		Estauc tan esbaïtz
		Que no·m sai conselhar;
	55	Qu’en loc de solassar
		Auch er’en cortz los critz
		C’aitan leu s’er grazitz
		De l’aucha de Bretmar
		Lo comtes entre lor com us bos chans
	60	Dels rics afars e dels tems e dels ans.
VII		Mas a cor afranchar,
		Que s’es trop enduritz,
		No deu om los oblitz
		Ni·ls velhs fachs remembrar?
	65	Que mals es a laissar
		Afars, pos es plevitz,
		E·l mal don sui garitz
		No·m chal ja mezinar;
		Mas so c’om ve, volv’e vir e balans
	70	E prend’e lais e forse d’ams los pans!
VIII		D’aitan me posc vanar
		C’anc mos ostals petitz
		No fo d’els envazitz;
		Que·l vei per totz doptar
	75	Ni no·m fetz mas onrar
		Lo volpils ni l’arditz,
		Don mos Senher chauzitz
		Se deuria pensar
		Que no l’es ges pretz ni laus ni bobans
	80	Qu’eu, que·m laus d’els, sia de lui clamans.
IX		Era no m’ais! Per que? No m’o demans;
		Car planchs sera, s’aissi rema mos chans.
X		So di·l Dalfis que conois los bos chans.