Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,015 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso (chanson de croisade?) Número: LXX

 

Era, can vei reverdezitz

I
1
Era, can vei reverdezitz
   
Los vergers e cobra l’estatz,
   
Me tira·l cor plus vas solatz;
   
Que, can se dezaguiza l’ans
 
5
         E·l jois e·l chans
   
Dels auzels e·l deportz e·l critz,
   
         Es m’us envitz
   
De chantar, per qu’eu m’esbaudei.
   
         Pero si vei
 
10
Mantas res de que sui iratz
   
E plus, car a paias malvatz,
   
Enics e fenhs, fals e felos
   
Es lo sanhs sepulcres restatz,
    Que no·ls ensec clams ni tensos.
     
II
15
Pero, can Deus es obezitz,
   
No·s tarza·l gazardos ni·l gratz,
   
Car qui ben am’, es ben amatz;
   
Que l’amors dobla·ls bos talans,
   
         E fai se grans
 
20
De bo cor us be-fachs petitz,
   
         Can es grazitz.
   
Per qu’enten om que ben estei
   
         C’al maior rei,
   
Cui no contrasta poestatz,
 
25
Se vir la bona volontatz
   
E·l bo cor e la sospeissos?
   
Car cel que peza sos pechatz,
    Es ades benignes e bos.
     
III
 
E donc be degr’esser servitz
 
30
Tan francs senher e tan onratz!
   
Que mostra com lo serviatz
   
Qu’el apodera·ls sols esmans
   
         Que·l fortz jaians
   
Contra cui se levet Davitz
 
35
         Era garnitz.
   
So trobam, de forsor arnei
   
         E, fe que·us dei,
   
Car s’era contra Deu levatz,
   
Remas el cham apoderatz;
 
40
Qu’eu n’ai ja vist aramir dos
   
De que·l plus fortz es plus grevatz
    E·l plus frevols plus poderos.
     
IV
 
Era, que Deus en sia guitz,
   
Repaire fes e venha patz
 
45
E ferm se valors e vertatz.
   
De que ja crolav’us grans pans,
             E gens bobans
   
Qu’eu cre, si sai no fos ganditz,
   
         Que fos falhitz;
 
50
Mas era cobrara so drei,
   
         En can eu vei,
   
Pos lo reis Richartz es passatz,
   
E pos el es lai aribatz
   
N’i a tans valens companhos,
 
55
Derga so chap crestiandatz,
    C’un petit l’a trop baissat jos!
     
V
 
Et a que fo va cor noiritz
   
Ni don li crec bes ni rictatz?
   
Cudatz c’avers fos ajostatz
 
60
Que·s cregues ni·s dobles engans?
   
         Non es semblans!
   
Mas, desque seri’acolhitz,
   
         Fos gen partitz,
   
Ses desmezur’e ses desrei,
 
65
         Que no·s parei
   
Lo vilas ni·l ben ensenhatz;
   
C’aissi deu·l dos esser blasmatz,
   
S’aicel que·l pren no·s fai lo dos,
   
Com deu esser gen razonatz,
 
70
Can sens lo chabdel’e razos.
     
VI
 
Per qu’eu vauc, can m’en sui partitz
   
De mon plus adrechs, apensatz
   
E, pos no·n posc esser paiatz
   
Ni gais ni conhdes ni prezans.
 
75
         Ans sui clamans,
   
Car del chantar no·m sui gequitz!
   
         E·l cor me ditz
   
Que no·m sobreleu ni felnei,
   
         Mas que folei
 
80
Savis e plassa·m ma foldatz;
   
Qu’enans s’azina·l fols senatz
   
De joi que·l savis consiros,
   
Pos ses joi viure s’es triatz
    Pel peior entrels gais e·ls pros.
     
VII
85
E fora m’en plus tost tornatz,
   
Si·l senher, cui serf Aragos,
   
No me tengues, e si sui fatz
   
Qu’er’en fol gasti mas chansos.
     
VIII
 
Mas per mo Sobre-Totz me platz,
 
90
Que s’en demora per sazos.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI