Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910. Codi: 242,015 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso (chanson de croisade?) Número: LXX Era, can vei reverdezitz I 1 Era, can vei reverdezitz Los vergers e cobra l’estatz, Me tira·l cor plus vas solatz; Que, can se dezaguiza l’ans 5 E·l jois e·l chans Dels auzels e·l deportz e·l critz, Es m’us envitz De chantar, per qu’eu m’esbaudei. Pero si vei 10 Mantas res de que sui iratz E plus, car a paias malvatz, Enics e fenhs, fals e felos Es lo sanhs sepulcres restatz, Que no·ls ensec clams ni tensos. II 15 Pero, can Deus es obezitz, No·s tarza·l gazardos ni·l gratz, Car qui ben am’, es ben amatz; Que l’amors dobla·ls bos talans, E fai se grans 20 De bo cor us be-fachs petitz, Can es grazitz. Per qu’enten om que ben estei C’al maior rei, Cui no contrasta poestatz, 25 Se vir la bona volontatz E·l bo cor e la sospeissos? Car cel que peza sos pechatz, Es ades benignes e bos. III E donc be degr’esser servitz 30 Tan francs senher e tan onratz! Que mostra com lo serviatz Qu’el apodera·ls sols esmans Que·l fortz jaians Contra cui se levet Davitz 35 Era garnitz. So trobam, de forsor arnei E, fe que·us dei, Car s’era contra Deu levatz, Remas el cham apoderatz; 40 Qu’eu n’ai ja vist aramir dos De que·l plus fortz es plus grevatz E·l plus frevols plus poderos. IV Era, que Deus en sia guitz, Repaire fes e venha patz 45 E ferm se valors e vertatz. De que ja crolav’us grans pans, E gens bobans Qu’eu cre, si sai no fos ganditz, Que fos falhitz; 50 Mas era cobrara so drei, En can eu vei, Pos lo reis Richartz es passatz, E pos el es lai aribatz N’i a tans valens companhos, 55 Derga so chap crestiandatz, C’un petit l’a trop baissat jos! V Et a que fo va cor noiritz Ni don li crec bes ni rictatz? Cudatz c’avers fos ajostatz 60 Que·s cregues ni·s dobles engans? Non es semblans! Mas, desque seri’acolhitz, Fos gen partitz, Ses desmezur’e ses desrei, 65 Que no·s parei Lo vilas ni·l ben ensenhatz; C’aissi deu·l dos esser blasmatz, S’aicel que·l pren no·s fai lo dos, Com deu esser gen razonatz, 70 Can sens lo chabdel’e razos. VI Per qu’eu vauc, can m’en sui partitz De mon plus adrechs, apensatz E, pos no·n posc esser paiatz Ni gais ni conhdes ni prezans. 75 Ans sui clamans, Car del chantar no·m sui gequitz! E·l cor me ditz Que no·m sobreleu ni felnei, Mas que folei 80 Savis e plassa·m ma foldatz; Qu’enans s’azina·l fols senatz De joi que·l savis consiros, Pos ses joi viure s’es triatz Pel peior entrels gais e·ls pros. VII 85 E fora m’en plus tost tornatz, Si·l senher, cui serf Aragos, No me tengues, e si sui fatz Qu’er’en fol gasti mas chansos. VIII Mas per mo Sobre-Totz me platz, 90 Que s’en demora per sazos.
Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.
Codi: 242,015 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso (chanson de croisade?) Número: LXX
Era, can vei reverdezitz
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal