Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,024 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso (chanson de croisade?) Número: LXXI

 

Ben es drechs, pos en aital port

I	1	Ben es drechs, pos en aital port
		Nos a nostre Senher trames,
		C’ab joi l’en referam merces,
		E chascus ponh a plan esfortz
	5	Com sia lauzatz e grazitz
		Tan adrechs guitz,
		Cui terr’e mars e ploi’e vens
		Serf e sap estr’obediens,
		E qui·l te char,
	10	Be pot esser fis c’al paiar
		Venra·lh centismes gazardos;
		Ja·l servizis no n’er tan bos!
II		E pos sabem c’anc no fetz tort
		Ni·l fara d’aisso que promes,
	15	Ans s’en sec ades maier bes,
		Pro·n deu valer nostre conortz;
		Car cel que·ls defrachs e·ls fronitz
		E·ls mal noiritz
		Acolh e·ls fai viure valens,
	20	Be sembla que·ls rics penedens
		Volha logar,
		Si·l cor en l’obra ven en par,
		Trop melhs que·ls forfachs sofrachos,
		Car mais val lor confessios.
III	25	Per que·s degra·l plus rics plus fort
		Esforzar com mais li plagues,
		Pos gens garnirs ni bels conres
		Ni cortezia ni deportz
		No·lh notz, desque Sanhs Esperitz
	30	I met razitz,
		Ni ja per sos bels garnimens,
		Desque sa vid’es avinens,
		No deu doptar
		Que nostre Senher dezampar
	35	Los genceis tenens ni·ls plus pros,
		Si no·ls o tol altra razos.
IV		Ni no cre qu’en adrech deport,
		Si·l cor no·i falsa ni la fes,
		Que si’aissi jutjatz ni pres,
	40	Cal c’ora non avenh’acortz
		Celh qui no sap viure marritz
		Qu’er’a envitz
		Tan vauc trebalhatz e temens
		No posc sofrir que no comens
	45	Un fol chantar
		Ab que cudava remembrar
		Los avols rics de valor blos,
		Per qu’es falhitz conduchs ni dos.
V		E si no fos qu’en als m’acort
	50	Don m’aven a pensar manes,
		Anc no foron peitz escomes
		E mais atendera·l plus fortz,
		Per qu’es jois e jovens aunitz
		E pretz faiditz
	55	Ses aiud’e ses bevolens.
		C’aissi com fo·l comensamens
		De joi menar
		Pels plus rics, era·l fan baissar;
		Tan n’i a paucs de coratjos
	60	Cui non espaven messios.
VI		E qui pog’ues tarzar la mort
		Un jorn o dos que no vengues,
		Be n’estera c’om conquezes,
		E no·n fora tan altz lo tortz;
	65	Mas eu cre c’anc celui no vitz
		Qui·n fos aizitz
		Cui vezis ni sabers ni sens
		Ni manentia fos guirens
		D’un mot parlar;
	70	Donc posc eu segur afizar
		C’oi no son tan belas meissos
		Com d’aver pretz entrels baros.
VII		E pos per saber ni per sort
		Reis ni ducs ni coms ni marques
	75	No viu lo menor jorn d’un mes,
		Com er de l’aver metr’entortz
		Que no·lh falh, tro qu’el es falhitz?
		E l’avols critz
		Reman e mostr’a mantas gens
	80	Las obras e·ls chaptenemens
		E·ls fai blasmar,
		Per que·s deuria sonh donar
		Totz om, mentre n’es lezeros,
		Que no·lh remazes mals ressos.
VIII	85	Laissem estar las avols gens;
		C’aissi·s fai far,
		Que trop es greu d’els aparlar,
		E pensem dels Turcs orgolhos
		Com lor avols leis chaia jos!
IX	90	E·l Senher, que n’es poderos,
		Conduia·ns e sia·i ab nos!