Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,024 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso (chanson de croisade?) Número: LXXI

 

Ben es drechs, pos en aital port

I
1
Ben es drechs, pos en aital port
   
Nos a nostre Senher trames,
   
C’ab joi l’en referam merces,
   
E chascus ponh a plan esfortz
 
5
Com sia lauzatz e grazitz
   
         Tan adrechs guitz,
   
Cui terr’e mars e ploi’e vens
   
Serf e sap estr’obediens,
   
         E qui·l te char,
 
10
Be pot esser fis c’al paiar
   
Venra·lh centismes gazardos;
    Ja·l servizis no n’er tan bos!
     
II
 
E pos sabem c’anc no fetz tort
   
Ni·l fara d’aisso que promes,
 
15
Ans s’en sec ades maier bes,
   
Pro·n deu valer nostre conortz;
   
Car cel que·ls defrachs e·ls fronitz
   
         E·ls mal noiritz
   
Acolh e·ls fai viure valens,
 
20
Be sembla que·ls rics penedens
   
         Volha logar,
   
Si·l cor en l’obra ven en par,
   
Trop melhs que·ls forfachs sofrachos,
    Car mais val lor confessios. 
     
III
25
Per que·s degra·l plus rics plus fort
   
Esforzar com mais li plagues,
   
Pos gens garnirs ni bels conres
   
Ni cortezia ni deportz
   
No·lh notz, desque Sanhs Esperitz
 
30
         I met razitz,
   
Ni ja per sos bels garnimens,
   
Desque sa vid’es avinens,
   
         No deu doptar
   
Que nostre Senher dezampar
 
35
Los genceis tenens ni·ls plus pros,
    Si no·ls o tol altra razos. 
     
IV
 
Ni no cre qu’en adrech deport,
   
Si·l cor no·i falsa ni la fes,
   
Que si’aissi jutjatz ni pres,
 
40
Cal c’ora non avenh’acortz
   
Celh qui no sap viure marritz
   
         Qu’er’a envitz
   
Tan vauc trebalhatz e temens
   
No posc sofrir que no comens
 
45
         Un fol chantar
   
Ab que cudava remembrar
   
Los avols rics de valor blos,
    Per qu’es falhitz conduchs ni dos. 
     
V
 
E si no fos qu’en als m’acort
 
50
Don m’aven a pensar manes,
   
Anc no foron peitz escomes
   
E mais atendera·l plus fortz,
   
Per qu’es jois e jovens aunitz
   
         E pretz faiditz
 
55
Ses aiud’e ses bevolens.
   
C’aissi com fo·l comensamens
   
         De joi menar
   
Pels plus rics, era·l fan baissar;
   
Tan n’i a paucs de coratjos
 
60
Cui non espaven messios. 
     
VI
 
E qui pog’ues tarzar la mort
   
Un jorn o dos que no vengues,
   
Be n’estera c’om conquezes,
   
E no·n fora tan altz lo tortz;
 
65
Mas eu cre c’anc celui no vitz
   
         Qui·n fos aizitz
   
Cui vezis ni sabers ni sens
   
Ni manentia fos guirens
   
         D’un mot parlar;
 
70
Donc posc eu segur afizar
   
C’oi no son tan belas meissos
    Com d’aver pretz entrels baros. 
     
VII
 
E pos per saber ni per sort
   
Reis ni ducs ni coms ni marques
 
75
No viu lo menor jorn d’un mes,
   
Com er de l’aver metr’entortz
   
Que no·lh falh, tro qu’el es falhitz?
   
         E l’avols critz
   
Reman e mostr’a mantas gens
 
80
Las obras e·ls chaptenemens
   
         E·ls fai blasmar,
   
Per que·s deuria sonh donar
   
Totz om, mentre n’es lezeros,
    Que no·lh remazes mals ressos. 
     
VIII
85
Laissem estar las avols gens;
   
         C’aissi·s fai far,
   
Que trop es greu d’els aparlar,
   
E pensem dels Turcs orgolhos
   
Com lor avols leis chaia jos!
     
IX
90
E·l Senher, que n’es poderos,
    Conduia·ns e sia·i ab nos!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI