Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

Codi: 242,056 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Planh Número: LXXVII

 

Planc e sospir

I
1
            Planc e sospir
   
            E plor e chan,
   
    Mas no m’adui mos chans solatz
   
    C’ans, on plus chan, plus sui iratz
 
5
    E·n feblezisc lo cor e·l sen;
   
    E cui chans dona marrimen,
   
Que sol lonhar trebalh e malanansa,
   
    No·m meravilh si·s vai temen
   
    Que·s vir sos sens e sos afars
 
10
         De sordeior semblansa.
     
II
 
            Qui pot sofrir
   
            Ses maltalan,
   
    Ja·s sia savis e membratz,
   
    Que sai remanon li malvatz
 
15
    Ses aiud’e ses valemen,
   
    E·lh franc e·lh cortes e·lh valen,
   
Que fan tirar vas bo pretz la balansa,
   
    Moron aissi leugeramen
   
    Com es fachs mossenher n’Aimars,
 
20
         Que sera planchs per Fransa?
     
III
 
            E qui sap dir
   
            Lo dol ni·l dan,
   
    Can bos senher rics ensenhatz
   
    Se part dels seus c’a chabdelatz
 
25
    E coltz e noiritz longamen,
   
    C’om no l’espera ni l’aten?
   
Car qui_en cobrar s’agues cal que fizansa,
   
    No·i agra tan d’aziramen,
   
    Donc es lo drechs e benestars
 
30
         C’om n’ai’ir’e pezansa?
     
IV
 
            Pro vetz consir
   
            E vauc pensan
   
    Com l’estava bela foldatz
   
    E pretz e sabers e rictatz
 
35
    Chascuna ses deschauzimen,
   
    E de solatz per avinen
   
No posc trobar cui li met’en engansa
   
    Ni de man bel ensenhamen,
   
    Per que jois falh e gens gabars
 
40
         Merm’er’e dezenansa.
     
V
 
            A l’acolhir
   
            Fora semblan
   
    Que·l plus estranhs l’era privatz,
   
    Empero be n’aperceubratz
 
45
    La valor en l’acolhimen;
   
    E qui·lh parles iradamen,
   
Saupra passar ab fol de mal’esmansa,
   
    Si be·l tires, alegramen,
   
    Si tot se torn’ir’e tensars
 
50
         Saber en sen d’enfansa.
     
VI
 
            Be·us posc plevir
   
            Ses malestan
   
    Qu’entre las altas poestatz
   
    Era mentagutz e lauzatz
 
55
    Pel pretz e per l’eissernimen
   
    E pos ab la menuda gen
   
Saupra grazir onor e benestansa;
   
    Als francs parlava franchamen,
   
    Si tot s’er’orgolhos e chars
 
60
          Lai on om se bobansa. 
     
VII
 
            Re no dezir
   
            Saber aitan
   
    Ni no·m seria tan paiatz?
   
    Si d’els non era·l plus prezatz
 
65
    Que lor meneron leialmen,
   
    Plus francs contra lor falhimen.
   
Qu’en gran afar notz pauc petit’erransa,
   
    Qui be s’acuza ni·s repren,
   
    Per qu’eu cre que sos tortz l’er pars;
 
70
         En Deu n’ai esperansa.
     
VIII
 
            Qu’el denh auzir
   
            Cels que·lh querran
   
    C’a l’arma do repaus e patz,
   
    E·l sanhs vas en qu’el fo pauzatz
 
75
    Qu’eu·l vi baizar molt umilmen
   
    Li si’en loc de bo guiren!
   
C’anc plus pros bars de lui no portet lansa
   
    Ni non ac totz comunalmen
   
    Los aips ab que·s fassa lauzars
 
80
         Ni per que pretz s’enansa.
     
IX
 
E Deus, que·l formet de nien,
   
Li don ab sos angels preclars
        Part de lor benanansa!

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI