Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Boutière, Jean. Les poésies du troubadour Peire Bremon Ricas Novas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1930.

Codi: 330,003 Autor: Peire Bremon Ricas Novas Gènere: Canso Número: VIII

 

Ben farai canson plasen

I
1
          Ben farai canson plasen,
   
          si puosc, qu’er leus per cantar,
   
          car dison ce mon trobar
   
          comensiei trop sotilmen ;
 
5
          ma li bon coneisidor,
   
               ce sabon causir,
   
               tenon, so m’albir,
   
          so ce mais val per meglior ;
   
per c’a mon grat farai canson cabal,
 
10
bella donna, de vos, per cui pres val.
     
II
 
          Anc re non vi tan plasen,
   
          dompna, con vostre cors car ;
   
          per c’ab gioi dei merceiar
   
          mon cor, mos uogll[s] e mon sen,
 
15
          ce·us m’an dat per servidor ;
   
               e dei lur grasir,
   
               car mi fan murir
   
          desiran la vostr’amor ;
   
e si tut muoir, dei aver gioi coral,
 
20
car nuls viure[s] mon dos morir non val.
     
III
 
          La beutat e·l ris plasen
   
          que·us fan dintç mon cor intrar
   
          non puosc anc pro remirar,
   
          c’ades n’ai major talen
 
25
          con plus mir vostra color.
   
               Un[s] gioi[s] ab desir
   
               mi fai esgiausir,
   
          can vei la nova frescor,
   
e·l bels vesers m’aleuja del greu mal
 
30
qe·m sen, donn’ ab cui gauçimen[s] no val.
     
IV
 
          Aisi·m dones gioi plaisen
   
          con es de valor sen par,
   
          dompna, c’ab dret dei giugiar,
   
          e par ben al convinen
 
35
          que dic vos vera lausor ;
   
               ce de vos servir
   
               son tut miei consir,
   
          e tenc m’o a tal onor
   
c’en dret d’amor de nul’atra no·m cal
 
40
e desir vos, ab cui merces no·m val.
     
V
 
          Si·m degnes eser plasen
   
          q’ieu l’auses merce clamar,
   
          de gioi me·n vengr’a plurar,
   
          tant n’agra mon cor gausen ;
 
45
          e car me·n deras legor,
   
               degras mi sofrir
   
               c’ieu vos auses dir
   
          e mostrar ma greu dolor ;
   
ce dompna deu a servidor lial
 
50
ben sofrir so de c’ela mens no val.
     
VI
 
          Dompna, non dic per clamor
   
               ren ce m’augias dir,
   
               q’en pas voigll sufrir
   
          l’afan don sospir e plor ;
 
55
car ses forfac mi das turmen mortal,
   
per c’er pecatç, s’ab vos merces no[·m] val.
     
VII
 
          Quals qe lauze la meglior
   
               vos sap gen servir,
   
               e no·i po[t] faglir,
 
60
          ab que lause la gensor ;
   
de vos [o] dic, dompna, se Dieu[s] me sal,
    que·l gensers es e nenguna no·us val.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI