Salverda de Grave, Jean-Jacques. Le troubadour Bertran d'Alamanon. Toulouse: Imprimerie et librarie Édouard Privat, 1902.

Codi: 076,016 Autor: Bertran d'Alamanon Gènere: Sirventes Número: II

 

Qi qe s'esmai ni·s desconort

I	1	Qi qe s’esmai ni·s desconort,
		Mi somon fis iois naturals
		Com eu cant e d’amor e d’als ;
		Dun ai al cor gaug e deport :
	5	Si tot pris un deribat port,
		Grazisc d’amor los bes e·ls mals.
II		E grazisc molt als Pruenzals,
		Qar ses guierdon e ses grat
		E desgrazit e deshonrat
	10	Sufrun pen’ez afans mortals
		De sel q’es lor seigner carnals,
		D’onor e de terra scorchat.
III		E·l cugul de sonreritat,
		Mal eisernitz e peig esperz,
	15	Se cuid’esser a Deu offertz,
		Qar l’an en cort entrepausat,
		Ez a·s al dos la crox leuat
		Per anar segurs pels desertz.
IV		E qi repren les dos Gomberz
	20	Dels Baus, non qe genz li stec,
		Qar cascuns fez so qe far dec
		Dels dos desastrucs mal aperz ;
		Q’a lor dan ua·l comps oils uberz,
		Ez ill cluc al seu descadec.
V	25	Anc pos Blancatz del prez non crec,
		Pos del costat li trais un mors
		Le filios, dun non cug sos cors
		Entrels pros pos en gauc non sec ;
		Non fara lo se d’autr’esplec
	30	No·ill uiraua çanz e demors.
VI		E·l faducs soiorne son cors
		Ib’amptans e danz e periurs.
		Aitals flacs fraiç baros tafurs
		Ha en Pruenza, cui faill cors,
	35	Menz ualenz qe Judeus ni Mors,
		De sai la mar ni lai part Surs.
VII		Tanz es de bel taill Gardacors
		Q’eu non uolria agues mos cors
		Tan Acre ni Roais ni Surs.