Schutz, Alexander H. Poésies de Daude de Pradas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1933.

Codi: 124,012 Autor: Daude de Pradas Gènere: Canso Número: XV

 

No·m puesc mudar que no·m ressit

I	1	No·m puesc mudar que no·m ressit,
		pus l’aura freida venta e corr,
		alques de joy, e per amor,
		e pel temps que vey amarzit,
	5	qu’auzelhs non chanta em plaissat,
		ni·l boscs non retin doussamen ;
		mas ieu ai tan lo cor jauzen,
		qu’aissi·l prenc ont ylh l’an laissat.
II		E pus l’iverns nos tol l’estat,
	10	e·l freg encaussa lo temps gen,
		ben dey aver esbaudimen
		ab lo gen chan qu’ai comensat.
		Qu’atretan val, cuy es aizit,
		un petit de joy ab freydor,
	15	cum longu’ amistatz em pascor,
		quan tug l’avol son replenit.
III		Totz temps viuran li acropit
		e·l fals becut lauzenjador
		que·s fan de domnas guardador,
	20	per que·l effan son abordit.
		Aquist an paratge baissat
		ab aquel lur dompneyamen ;
		mas qui·n pendia mil o cen,
		a dreg auria Dieus venjat.
IV	25	Ben sai qual son li enjanat,
		qu’a per pauc non dic mon talen ;
		qu’a dreg son coguos e sufren
		silh qui plus s’en fan veziat ;
		que donas e drut e marit,
	30	tug volon esser amador.
		Si per aquo son peccador,
		paucx n’i a que sion guerit.
V		Ia non creirai que Dieus oblit
		bon drut ni belh dompneyador,
	35	si per autre peccat major
		per colpable non l’a cauzit.
		Que·l mal e·l bo son tug jutgat
		e quasqus ha son jutgamen.
		Per tal seran a·l guerimen
	40	li fals perdut e·l fin trobat.
VI		Al cor e a la voluntat
		conoys Dieus home finamen,
		e si·l volers nos s’i cossen,
		totas e tug em encolpat ;
	45	quar so que Dieus vol es gequit,
		e·l sobreplus reten paor,
		si·l mals talans no vai alhor,
		e·l bons no reman sai que·ns guit.