Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Johnston, Ronald C. Les poésies lyriques du troubadour Arnaut de Mareuil. Paris: Droz, 1935.

Codi: 030,014 Autor: Arnaut de Maruelh Gènere: Canso Número: App. III

 

La cortezi' e·l guayez' e·l solatz

I
1
La cortezi' e·l guayez' e·l solatz
   
e l'entier pretz e·l richez' e·l bon laus
   
e las honors e la fina beutatz
   
de midons es senhorius e cabaus
 
5
          e·l sieu bel sens,
   
               avinens,
   
               entendens,
   
               qu'en lieys renha,
   
          que fai a totz grazir,
 
10
          me mostra qu'eu cossir
              quom de lieys mi sovenha.
     
II
 
Quar hom non es tan fort d'ira sobratz
   
ni sen d'amor las trebelhas ni·ls maus,
   
si parl' ab lieys, que non sia sanatz,
 
15
e non s'en torn de joy rics e vassaus,
   
          et a las gens
   
               bendizens
   
               e volens.
   
               Mas si·m prenha
 
20
          pueys veiretz lor plevir
   
          que sa par per eslir
              non ha el mon ni renha.
     
III
 
Quar totz [los] joys qu'a Dieus el mon pauzatz,
   
e totz los bes e·ls sojorns e·ls repaus,
 
25
faitz e plazers d'autras donas e gratz,
   
val lo vezers del belha, don dic laus,
   
          qu'als conoyssens
   
               es parvens
   
               qu'a lonh vens,
 
30
               quan si senha,
   
          fai son bon laus auzir,
   
          qu'om no pot tans bes dir,
              cen tans mielhs no·y covenha.
     
IV
 
Anc sos belhs cors nous no fo enjanatz,
 
35
ni enjanet ni saup far semblans faus
   
ni parvensa don mermes sas bontatz ;
   
anz es sos pretz fis e dregs e leaus,
   
          qu'ensenhamens
   
               belhs e gens
 
40
               l'es guirens,
   
               qui·lh ensenha
   
          quom se gart de falhir,
   
          e sab l'en pretz baylir ;
              que Dieus aissi lo·y tenha !
     
V
45
Et ieu feira belhs motz e plus prezatz,
   
se silh cui am de tans sospirs coraus
   
volgues qu'eu fos joyos et enviatz,
   
mas d'un salut sol no m'es cominaus.
   
          Mortz, quar no·m prens ?
 
50
               Mos jauzens
   
               jauzimens
   
               no·m retenha
   
          qu'ieu l'am e qu'ilh m'azir,
   
          que tant m'a fait languir,
 
55
          no cug mais ne revenha.
     
VI
 
A ma dona, don lo mons es honratz,
   
qu'a d'entier pretz e de fin joy las claus,
   
Na Guillelma, m'er mos chans demostratz
   
del dan d'amor que no m'es ges suaus,
 
60
          que suy atenhs
   
               e destenhs,
   
               que·l plazens
   
               tan no·m denha
   
          qu'un dous esgart me vir,
 
65
          e fa·m del tot murir,
              que no vol tan n'atenha.
     
VII
 
A Miramons, qu'es de tot fin pretz claus,
   
          n'anatz, prezens,
   
               avinens
 
70
               chans valens,
   
               que·us aprenha
   
          ma dona, quar eslir
   
          sap be e·l mielhs chauzir
              qu'a benestan covenha.
     
VIII
75
          E joys no·m pot falhir,
              que de lieys mi sovenha.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI