Chambers, Frank M.. Two troubadours lyrics. "Romance Philology", 30 (1976-1977), pp. 134-144.

Codi: 377,002 Autor: Pons de la Garda Gènere: Sirventes Número: II

 

D'un sirventes a far ai gran talen

I	1	D’un sirventes a far ai gran talen,
		E farai lo, si Dieus me benezia!
		Quar tot lo mon vey tornar en nien,
		Que negus hom l’us en l’autre no·s fia,
	5	Ans si·m sirvetz vos farai ab falsia
		Tro que·us aya fach lo vostre perden;
		Et aissi a gran desconoissemen,
		Per que·ns dona Dieus gran mal quascun dia
		E de tot be frachura·e carestia.
II	10	De la gleyza vos dic primeiramen
		Que·y corr’engans, e far non o deuria,
		Quar cobeitatz la lassa e la pren,
		Que per deniers perdonon que que sia,
		E prezicon las gens la nueg e·l dia
	15	Que non ajon enveya ni talen
		De nulha ren, mas ges elhs no·n an sen;
		E devedon renou e raubaria,
		Et elhs fan lo e d’elhs pren hom la via.
III		A legistas vey far gran falhimen,
	20	E corr’entr’elhs grans bautucx e bauzia,
		Quar tot bon dreg fan tornar a nien
		E fan tener de tort la dreyta via;
		Et enaissi dampno l’arma·e la via,
		Per que n’iran trastug a perdemen
	25	Yns en yfern e sofriran turmen
		E greu dolor e pejor malautia
		En escurdat ab fera companhia.
IV		En totz mestiers vey far galiamen,
		Sol que·y corra nulha mercadaria;
	30	Quar messorguier son compran e venden,
		E ses mentir negus hom no·us vendria,
		E gieton Dieu e la Verge Maria
		En mesorgas per cobeitat d’argen.
		Ailas, caytiu! quo no son conoyssen
	35	Que als deniers donon tal senhoria
		Que perdon Dieu, que·ls ten totz en bailia?
V		Ar vey lo mon mal e desconoyssen
		E senes fe e de tot avol guia,
		Quar hom paupres non troba ab manen
	40	Nulh’amistat si gazanh no·y vezia.
		E doncx aisselh que’ns a formatz e·ns cria
		E sofri mort, oltra son mandamen
		Faym quascun jorn, e faym dieu de l’argen
		E per deniers lo metem en oblia,
	45	Et a la fin negus no·n porta mia.
VI		Anc mays non ayc coratge ni talen
		De repentir, mas aras si podia;
		Quar quascun jorn propcham del fenimen,
		Per que quascus confessar si deuria;
	50	Quar gran signe en vi antan un dia,
		Que ploc terra e sanc verayamen.
		Per so degram aver bon pessamen,
		E que valgues a sson par qui podia,
		Et enaissi quascus s’emendaria.
VII	55	A Mon Azaut, vai corren e ten via,
		Mo sirventes, quar es flors de joven,
		E sobre totz yssaussa son pretz gen
		E sa valor e ssa gaya paria,
		Et agradans es en tot luec on sia.
VIII	60	Pons de Teza, Dieu prec que·us benezia,
		Quar a totz etz de belh acullimen
		E quascun jorn cressetz vostr’onramen;
		Per qu’ieu me suy mes en vostra bailia,
		Quar bona fi fay qui·ab bon arbre·s lia.