Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Shepard, William Pierce. Two Derivitive Songs by Aimeric de Peguilhan. "Speculum",2.3 (1927), pp. 296-309

Codi: 010,047 Autor: Aimeric de Peguillan Gènere: Canso Número: II

 

Ses mon apleg no vauc ni ses ma lima

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I 1
Ses mon apleg          no vauc ni ses ma lima,
    Ab que fabreg           motz et aplanh e lim,
    Car ieu no veg           d’obra suptil ni prima
    De nulha leg          plus suptil ni plus prim,
  5 Ni plus adreg          obrier en cara rima
    Ni plus pesseg          sos dicz ni mielh los rim.
    Mas el destreg          d’Amor, tan no m’escrim,
    Suy, fe que·us deg,       e no men val escrima.
     
II  
Si per merce·          m fetz Amors apercebre
  10 La belha que          mos precs non apercep
    Que denhes me          per servidor recebre,
    Mout feira be,          e falh quar no·m recep.
    No sai per que          m’auci n·m vol decebre,
    Que bona fe          l’ai on plus mi decep.
  15 Non a en se          merce, si no·n soisep;
    Mais erguelh cre,          que no·n li cal soisebre.
     
III  
Ben es d’amor          vuej’e de merce sema.
    Las! per que plor?          qu’elha m’a de joi sem;
    Que no·m socor,          ans se luenh’e s’estrema
  20
De mi, qu’aillor          vol que·m mut e m’estrem.
    Non a paor,          ni tan ni quan no trema
    De la dolor          don ieu fremisc e trem,
    Per qu’ai major          mal e·m par que plus crem,
    Quar del ardor          que m’art elha non crema.
     
IV 25
Tan doussamen          mi ve nafrar e ponher
    Qu’ieu non o sen,          ni no sai ab que·m ponh;
    Pueys ses enguen          mi sap guerir et onher
    Ab un plazen          esguart: ve·us ab que m’onh;
    Que fai mo sen          ab ma voluntat jonher
  30 Que d’un talen          los truep que·ls li’e·ls jonh,
    Per qu’ieu corren          venc vas lieys don mi lonh,
    Tan promet len          e fai de lonhor lonher.
     
V  
Senes manjar,          dona·m poiriatz paisser
    Ab gen parlar,          que·l cortes digz me pays,
  35 Qu’ab esquivar          me tornatz en iraisser,
    Per qu’om blasmar          no·m deu si m’en yrays.
    Neis l’engraissar          en perc; qu’ieu fora graisser.
    Per autr’afar          no·m falh la carns ni·l grays;
    E s’ab prejar          en vos Merces no nays,
  40 Fora·m, so·m par,          mielhs que fossetz a naisser.
     
VI  
Ab dous esgar          sap sos vezedors paisser
    Et ab honrar          N’Emilla cui joys pays,
    Qu’onor ten car          e pretz, qu’ab lieys renays,
    E domnejar          sofr’e·l fa renaisser.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI