Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 217,002 Autor: Guilhem Figueira Gènere: Sirventes Número: CXV

 

D’un sirventes far     en est son que m’agenssa

I 1 D’un sirventes far     en est son que m’agenssa
    Nom vuolh plus tarzar     ni far longa bistenssa;
    E sai, ses doptar,     qu’ieu n’aurai malvolenssa,
    Car fauc sirventes
  5 Dels fals, malapres
    De Roma, que es
    Caps de la dechasenssa,
    On dechai totz bes.
     
II   Nom meravilh ges,     Roma, si la gens erra,
  10 Quel segle avetz mes,     en trebalh et en gerra;
    E pretz e merces     mor per vos e sosterra,
    Roma enganairitz,
    Qu’etz de totz mals guitz
    E cima e razitz;
  15 Quel bos Reis d’Englaterra
    Fon per vos trahitz.
     
III   Roma trichairitz,     cobeitatz vos engana,
    C’a vostras berbitz     tondetz trop la lana;
    Lo sains Esperitz     que receup carn humana
  20 Entenda mos precs
    E franha tos becs,
    Roma! No m’entrecs,
    Car es falsa e trafana
    Vas nos e vas Grecs!
     
IV 25 Roma, als homes pecs     rozetz la carn e l’ossa, 
    E guidatz los secs     ab vos inz en la fossa,
    E passatz los decs     de Dieu, car trop es grossa
    Vostra cobeitatz,
    Car vos perdonatz
  30 Per deniers pechatz;
    Roma, de gran trasdossa
    De mal vos cargatz.
     
V   Roma, ben sapchatz     que vostra avols barata
    E vostra foudatz     fetz perdre Damiata; 
  35 Malamen renbatz,     Roma! Dieus vos abata
    En dechazemen,
    Car trop falsamen
    Renhatz per argen,
    Roma de mal’esclata
  40 E de mal coven!
     
VI   Roma, veramen     sai eu, senes doptanssa,
    C’ab galiamen     de falsa perdonanssa
    Liurez a turmen    lo barnatge de Franssa 
    Lonh de Paradis;
  45 El bon rei Lois,
    Roma, avetz aucis,
    C’ab falsa predicanssa–
    l traissetz de Paris.
     
VII   Roma, als Sarrazis     faitz vos pauc de dampnatge,
  50 Mas Grecs e Latis     metetz e carnalatge; 
    Inz el foc d’abis,     Roma, faitz vostre estatge,
    En perdicion;
    Ja Dieus part nom don,
    Roma, del perdon
  55 Ni del pelegrinatge
    Que fetz d’Avinhon! 
     
VIII   Roma, ses razon     avetz mainta gen morta,
    E jes nom sab bon     car tenetz via torta,
    Qu’a salvacion,     Roma, serratz la porta;
  60 Per qu’a mal govern 
    D’estiu e d’invern
    Qui sec vostr’estern,
    Car diables l’en porta
    Inz el fuoc d’Enfern. 
     
IX 65 Roma, beis decern     lo mais c’om vos deu dire,
    Quar faitz per esquem     dels Crestians martire;
    Mas en cal quadern     trobatz c’om deja aucire,
    Roma, ’ls Crestians? 
    Dieus, qu’es verais pans
  70 E cotidians,
    Me don so qu’en desire
    Vezer dels Romans. 
     
X   Roma, vers es plans     que trop foz angoissosa
    Dels perdons trafans     que fetz sobre Tolosa:
  75 Trop rozetz las mans     a lei de rabiosa,
    Roma descordans ! 
    Mas, sil Coms prezans
    Viu ancar dos ans,
    Fransa n’er dolorosa
  80 Dels vostres engans. 
     
XI   Roma, tant es grans     la vostra forfaitura
    Que Dieu e sos sans     en gitatz a non-cura;
    Tant etz mal renhans,    Roma falsa e tafura,
    Per qu’en vos s’escon 
  85 Eis magra eis cofon
    Lo jois d’aquest mon;
    E faitz gran desmesura
      Del comte Raimon.
     
XII   Roma, Dieus l’aon     elh don poder e forsa,
  90 Al Comte, que ton     los Frances els escorsa,
    E fa ’n planca e pon,     quand ab els se comorsa;
    E a mi plaz fort ;
    Roma, a Dieu recort
    Del vostre gran tort,
  95 Sil platz, el Comte estorsa
    De vos e de mort!
     
XIII   Roma, bem conort     quez en abans de gaire
    Venrez a mal port,     si l’adreitz Emperaire 
    Mena adreich sa sort     ni fai so que deu faire;
  100 Roma, eu dic ver
    Quel vostre poder
    Veirem dechazer:
    Roma, lo vers Salvaire
    M’o lais tost vezer!
     
XIV 105 Roma, per aver     faitz mainta vilania
    E maint desplazer     e mainta fellonia;
    Tant voletz aver     del mon la senhoria
    Que ren non temetz
    Dieu ni sos devetz;
  110 Ainz vei que fazetz
    Mais qu’ieu dir non poiria
    De mal, per un detz.
     
XV   Roma, tan tenetz     estreg la vostra grapa
    Que so que podetz     tener greu vos escapa;
  115 Sin breu non perdetz     poder, a mala trapa
    Es lo mons cazutz
    E mortz e vencutz,
    El pretz confondutz!
    Roma, la vostra Papa 
  120 Fai aitals vertutz.
     
XVI   Roma, Cel qu’es lutz     del mon e vera vida
    E vera salutz     vos don mal’escarida,
    Car tans mals saubutz     faitz, per que lo mons crida,
    Roma desleials, 
  125 Razitz de totz mals,
    Els focs enfernals
    Ardretz senes falhida,
    Si non penssatz d’als.
     
XVII   Roma, als cardenals     vos pot hom sobreprendre
  130 Per los criminals     pecatz que fan entendre,
    Que non pensan d’als     mas cum puoscan revendre
    Dieu et sos amics, 
    E no i val castics;
    Roma, grans fastics
  135 Es d’auzir e d’entendre
    Los vostres prezics. 
     
XVIII   Roma, eu sui enics     car vostre poders monta,
    E car grans destrics     totz ab vos nos afronta;
    Car vos etz abrics     e cap d’engan e d’onta
  140 E de deshonor; 
    Eil vostre pastor
    Son fals trichador,
    Roma, e quils aconta
    Fai trop gran follor. 
     
XIX 145 Roma, mal labor     fal Papa quan tensona
    Ab l’emperador     pel dreich de la corona
    Nil met en error     nils sieus gerriers perdona;
    Car aitals perdos
    Que non sec razos,
  150 Roma, non es bos;
    Enans qui l’en razona
    Reman vergonhos.
     
XX   Roma, ’l Glorios     que sofri mortal pena
    En la Crotz per nos     vos done mal’estrena,
  155 Car voletz totz jors     portar la borsa plena!
    Roma de mal for,
    Que tot vostre cor
    Avetz en tresor;
    Don cobeitatz vos mena
  160 El fuoc que no mor.
     
XXI   Roma, del malcor     que portatz en la gola
    Nais lo sucx don mor     lo mons e s’estrangola
    Ab doussor de cor;     per quel savis tremola,
    Quan conois e ve
  165 Lo mortal vere
    E de lai on ve;
    Roma, del cor vos cola
    Don li pieitz son ple.
     
XXII   Roma, ben ancse     a hom auzit retraire
  170 Quel caps sems vos te,     per quel faitz soven raire;
    Per que cug e cre     qu’ops vos auria traire,
    Roma, del cervel,
    Quar de mal capel
    Etz vos e Cistel,
  175 Qu’a Bezers fezetz faire
    Mout estranh mazel.
     
XXIII   Rom’, ab fals sembel     tendetz vostra tezura
    E man mal morsel     manjatz, qui que l’endura;
    Car’avetz d’anhel     ab simpla gardadura:
  180 Dedins lop robat, 
    Serpen coronat
    De vibr’engenrat;
    Per quel diablens aura
    Comal sieu privat! 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI