De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 265,002=310,001 Autor: Joan d'Albuzo, Nicolet de Turin Gènere: Tenso Número: CXVII

 

En Nicolet, d’un sognie qu’ieu sognava

I	1	«En Nicolet, d’un sognie qu’ieu sognava
		Meravillios, una nuit, quan dormia,
		Voil m’esplanez, qe molt m’espaventava:
		Totz lo seigl’es d’un’aigla, qe venia
	5	Devers Salern, sus per l’aire volan,
		E tot quant es fugia li denan,
		Si c’al seu senz encauzava e prendia,
		C’om denan lei defendre nos poiria».
II		«Joan d’Albuçon, l’aigla demostrava
	10	L’Emperador qe ven per Lombardia,
		E lo volars tant aut singnificava
		Sa gran valor, per qe chascuns fugia
		De totz aicels qe tort ni colpa li an,
		Qe ja de lui defendre nos poiran
	15	Terra ni oms ni autra res qe sia
		Q’, aisi com taing, del tot segner non sia».
III		«En Nicolet, tant grant aura menava
		Aqest’aigla qe tot qant es brugia;
		E una naus de Coloingna arivava,
	20	Majers asaz qe dir non o porria,
		Plena de foc, per terra navican;
		E buffaval foc l’aigla ab aura gran,
		Si qe lo focs ardia e alumnava
		Vas totas partz la on l’aigla volava».
IV	25	«Joan, l’aura, qe tan fortmen ventava,
		El granz tesaurs qe mena en Lombardia
		L’Emperaire, e la naus qe foc portava
		Es la granz ostz dels Alamans bandia,
		A cui dara del seu gran tesaur tan
	30	Qe l’ostz fara per toz locs son talan;
		E plaz mi fort qels enemics castia
		E qels amics meillur’; e bon lur sia!»
V		«En Nicolet, tot lo foc amorzava
		Aqest’aigla, e un gran lum metia
	35	En Monferrat, qe tant fort esclarava
		Qe lo segles per tot s’en esbaudia;
		E metia d’autre lum per locs tan
		Qe tot qant es se n’annava allegran;
		Pueis l’aigla sus en l’aire s’asedia
	40	En tant alt luoc qe tot lo mond vesia».
VI		«Joan, l’amorzamenz del foc semblava
		Paz; qe voira l’Emperaire aisi sia
		Qan s’er venjaz; e lo lum demostrava
		Qel Marqes ren Monferrat, ses bausia;
	45	E l’altre lum seran guierdon gran
		Q’auran de lui sel q’aver los deuran;
		E lo sezers en l’airem singnifia
		Qel monz er pois toz a sa segnoria».
VII		«A l’onrat ric Emperador presan,
	50	En Nicolet, don Dieus forza e talan
		Qe restaure valor e cortesia,
		Si cum li creis lo poder chascun dia!»
VIII		«Joan, tot ço conois q’es benestan
		L’Emperaire, per q’eu non van dotan
	55	Q’, aisi com a del mond mielz em bailia,
		Deu ben a ver del prez la segnoria».