Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Traduccions

 

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 364,033 Autor: Peire Vidal Gènere: Canso Número: XX

 

Per melhs sofrir lo maltrait e l’afan

I 1 Per melhs sofrir lo maltrait e l’afan
    Quem don’Amors, don eu nom posc defendre,
    Farai chanso tal qu’er leus per aprendre:
    De motz cortes et ab avinen chan;
  5 E fatz esfors, quar n’ai cor ni talan
    De far chanso, qu’ades planh e sospire,
    Quar no vei leis don mos cors no s’azire,
    Quar tan m’es lonh la terr’ el dous pais
    On es cela vas cui eu sui aclis;
  10 Per qu’ai perdut joi e solatz e rire.
     
II   A leis m’autrei ab ferm cor, ses enjan,
    Quar totz sui seus per donar e per vendre,
    E volh trop mais en bon esper atendre
    Leis cui soplei, don jois me vai tarzan,
  15 Que d’autr’aver bel fait e bon semblan;
    Qu’ins en mon cor m’a fait Amors escrire
    Sa gran beutat, don res non es a dire,
    E son gen cors be fait e ben assis;
    Per qu’eu li sui hom francs, fizels e fis,
  20 E, per s’amor, a las autras servire.
     
III   Deus, quan veirai lo jorn el mes e l’an
    Qu’elam volha del mal gazardo rendre!
    Qu’eu non l’aus dir; melhs m’auzaria pendre;
    Mon coratge, quant eu li sui denan;
  25 Mas assatz pot conoisser mon talan,
    Qu’ilh es la res qu’eu el mon plus dezire;
    E per s’amor sofri tan greu martire
    Que la dolors m’a ja del tot conquis
    El deziriers que m’aura tost aucis:
  30 Et an gran tort, mas eu non lolh aus dire.
     
IV   E, si merces ab leis me valgues tan
    Qu’elam volgues lo seu bel bras estendre,
    Ja per tirar nom feira escoissendre
    De tost venir humilmen mercejan
  35 Vas leis que m’a trastot en son coman,
    Quem pot donar joi o del tot aucire;
    Que non ai ges poder qu’alhors me vire;
    E, sil plagues que pres de si m’aizis,
    Bem tenc per seu, mas melhs m’agra conquis,
  40 E feiram ric e de gran joi jauzire.
     
V   Al pro Marques, quar pretz e valor gran
    Manten e sap gen donar e despendre,
    E sos rics pretz fai los autres deissendre,
    Vas Montferrat, chansoneta, te man:
  45 Quel seu ric fait son dels autres trian
    E per melhor lo pot om ben eslire,
    Qu’el es la flors de totz, a cui que tire,
    E de totz bes comensansa e fis;
    E, s’aissi fos com eu volh ni devis,
  50 Corona d’aur li vir’ el cap assire.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI