De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 457,038 Autor: Uc de Sant Circ Gènere: Sirventes Número: CXLVI

 

Tant es de paubra acoindansa

I	1	Tant es de paubra acoindansa
		E de chaitiva semblansa
		Lo Maifres
		Lanssa, c’om clama marques,
	5	Que quil ve pert benanansa
		E cobra enui e pesansa;
		Quar non es
		El seu cors neguna res
		Don hom aja esperansa
	10	Qu’en traga nulla alegransa;
		E sa fes
		No es ferma, ses fermansa.
II		Mal acoill e parla e sona
		E mal manja e beu e dona,
	15	E mal viu,
		E fai croi senblan chaitiu,
		Et ab neguna gent bona
		No s’atrai ni no s’adona;
		Et esquiu
	20	Lo trobaretz, e pensiu;
		E cel que ve sa persona
		E la garda e la faissona
		Ni s’i pliu,
		Tot son afar desazona.
III	25	Sa gens vai descausa e nuda,
		Mal abeurada e paguda,
		Sospiran
		E Dieu e lui renegan;
		Et en sa cort descazuda
	30	Non trob’om solatz ni brada;
		Joi ni chan
		No i verez, ni bel semblan
		Ni socors ni bell’ ajuda;
		Et el estai longa muda
	35	En penssan,
		Ab cor eau, flac com cocuda.
IV		Ab nuilla bona compaingna
		No s’atrai ni s’acompaingna
		Rofians
	40	I trobaretz e putans,
		Car ges de lor non s’estraingna
		Ni l’es lor paria estraingna;
		De mals grans
		Non pot issir mai bos pans;
	45	E fai malvaza gazaingna
		Cel que s’amistat gazaingna;
		Vils e vans
		Es de croia bargaingna.
V		Milanes feiron folatge
	50	E lor anta e lor damnatge
		Que de lor
		Anc volgren faire seingnor
		Home de chaitiu coratge;
		Be mal sembla de parage;
	55	Que l’amor
		No vol aver ni onor;
		Ni bels ditz ni bel estage
		Noill donon nuill alegrage
		Ni dousor,
		Anz li son fer e salvage.