Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions

 

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,035 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 13

 

Maintas sazos es hom plus voluntos

I 1
Maintas sazos es hom plus voluntos
   
de so don mals e dans il deu venir
   
qe de son ben, e voil o per mi dir,
   
car ieu mezeis m’anei metre cochos
  5
en tal poder don era-m vau plaignen, 
   
qe-m fai languir e sospirar soven,
   
e qand ieu cuich ben aver, ieu n’ai dan,
    e torn atras quand cuich anar enan.
     
II  
Be m’an trahit siei beill huoil amoros,
  10
e sos gens cors qe-is sap tant gen garnir, 
   
sos douz parlars ab son bel acuillir,
   
sos gais solatz, sos avinens respos !
   
Mala vi anc sa gran beutat plazen
    don mieils cujei aver mon cor jauzen ;
  15
mas ara-n vau plangen e sospiran 
    e no m’i val merces q’an demandan —
     
III  
Anc non cujei q’en nuilla dompna fos
   
tant grans beutatz q’en fos merces a dir —
   
c’on plus li clam merce, no-m deign’auzir,
  20
anz n’a son cor ades plus orgoillos :
   
per que mos mal mi vai ades creissen,
   
et es mi pieitz, si-m sal Dieus, per un cen
   
per lieis, car re n’hi a de mal estan
    que per lo mal q’ieu n’ai ni per l’afan.
     
IV 25
Lo mals q’ieu trac mi fora bels e bos,
   
bella dompna, sol que-l pogues sofrir ;
   
car ses affan no-is pot hom enriquir
   
de nuill affar que sia cabalos ;
   
e so que hom conquer ab gran turmen
  30
ten hom plus car, e plus celat e gen,
   
qe so c’om a del tot al sieu coman ;
    car leu despen qui de leu o gazan.
     
V  
De so don plus cujei esser joios
   
sui plus iratz, e n’ai mais de cossir ;
  35
per c’om no-is deu per gaug trop esgauzir
   
ni per ira trop esser angoissos ;
   
mas ieu non puosc jes esser d’aital sen,
   
q’ieu m’alegrei trop al comensamen,
   
dompna, per vos, mas era-n vau ploran
  40 com hom marritz que ren non sap on s’an
     
VI  
S’a ma dompna plaguesson mas chansos,
   
Linhaure, lai mout m’estera plus gen
   
car ja enans non aurai bon talen
   
de nuilla re ni no-n posc far semblan
  45 tro que de lieis aja so que deman.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI