Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,020a Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 19

 

D’un amor, on s’es asis

I 1
D’un amor, on s’es asis
   
mos ferms cors fis,
   
movon tuit miei cortes saber —
   
c’Amors m’ensegna
  5
cansons far, e m’en aisis
   
e m’esbaudis,
   
cor e sen e geng e poder,
   
per c’ieu devegna
   
e gais sos
  10
coindes e bos,
   
qe, s’ill non fos,
   
gia, per autr’ isciensa,
   
mos trobars,
   
q’ies fins e clars,
  15
non fora cars
    ni agra gran valensa.
     
II  
Ni non cre qu’om gia-l grasis
   
ni abelis
   
gia, tant non o sabr’eu voler,
  20
s’Amors, ce regna
   
e me, giors e sers e matis,
   
no m’encrecis
   
de vos, ce-m fatç viur’ e valer,
   
domn’, on c’ieu tegna ;
  25
tant ets pros
   
ce mas cansos
   
an pretz pevos,
   
e per so, non bistensa
   
mercejars
  30
e mos cantars,
   
ni gens prejars
    ab cor d’umil parvensa.
     
IV  
Donc, non es ges vers devis
   
aicell ce dis
  35
c’ieu cant per onor et aver,
   
ch’en re no-l degna
   
mos cors, tant per ce-n mentis
   
lei c’obesis,
   
e mos cantç on no fats parer
  40
ce-m desovegna
   
sos gioios
   
cors amoros ;
   
es es rasos,
   
qu’en tant, ses faglensa,
  45
com clau mars,
   
non es sa pars,
   
per qe-l lausars
    de leis, e-l pretz, m’agenssa.
     
     
IV  
Soau e gient me concis,
  50
can volc c’ieu vis
   
son bell cors blanc gioios giaser,
   
don bes me vegna !
   
e no cresatç ce ieu partis,
   
s’il m’o sofris,
  55
can vi so qu’ieu plus volc veser !
   
trop cut qe-m fegna,
   
c’a sasos
   
noç ben al pros
   
pauc ociaisos ;
  60
e per so-m fai temensa
   
fols vanars
   
e trop parlars,
   
ce mans afars
    assi-s desavinensa.
     
V 65
Pero tan be-l soi aclis,
   
can so que-ll quis
   
me det, qe pes no-m pot plaser
   
c’autra-m retegna ;
   
ans no lais Lemosis
  70
— us dotç païs ! —
   
per lieis, en cui ai bon esper
   
ce giois m’en vegna ;
   
don janglos,
   
contrarios,
  75
fals, ni gelos,
   
no-i ag’ entendensa !
   
ce-l ganglars,
   
ni-l cridars
   
braus : « fals amars ! ».
  80 nos ni nostr’ amor vensa !
     
VI  
E per aiso m’esgausis,
   
car s’afortis
   
mos Bels Sobiras al cor ver
   
— cui pretz revegna ! —
  85
qu’era, s’ell no l’acugllis,
   
ja meg aucis
   
per tals qui-ll degran mantener
   
e tall qu’estregnha
   
son cors blos
  90
— flac enoios,
   
vas gioi dutos !
   
Mas, a lui, a tenensa
   
pretç, donars
   
ses faitz avars,
  95
e gens ondrars
    ab francha captenensa.
     
VIII  
Ma cansos
   
ab ditç gioios,
   
va dir cochos
  100
a N’Agout, en Provenssa,
   
ce-l prets clars
   
de vos m’es cars,
   
e-l gerejars
    de Santongier m’agensa.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI