Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions
* Imatges

 

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,021 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 20

 

D’un dotç bell plaser

I 1
D’un dotç bell plaser
   
plasen,
   
movon miei cant ver,
   
valen,
  5
gien,
   
car si mos solatç
   
platç
   
als fins ben credentç,
   
ni s’ieu be
  10
fats re,
   
de midons me ve,
   
cui ne soi grasire —
   
Liei desire,
   
si c’allior
  15
mon desir no vire,
   
car lieis am e lieis ador
    e causisc per la meglior.
     
II  
Sol al sieu voler
   
m’aten,
  20
car del sieu saber
   
apren
   
sen
   
tal, don m’es donatç
   
gratç
  25
pels plus conoisentç —
   
Tant gent me
   
mante
   
la sua merce
   
c’ar soi bos sofrire,
  30
ce gausire
   
soi d’amor,
   
don giausentç consire ;
   
et anc a nul amador
    non avenc tant de ricor.
     
III 35
Et fats so parer
   
soen,
   
car, del clar dutç ser
   
giausen,
   
pren
  40
consiriers amatç —
   
— Fatç
   
soi, e pauc sofrentç,
   
car en fre
   
no-s te
  45
ma boca ; per ce
   
tagn, las ! q’ieu-m n’asire 
   
cant m’albire
   
sa valor,
   
e fols trop pot dire !
  50
— Soi donc fols, s’ieu dic m’onor ? 
    — Oc, se-l ditç torn’ a folor.
     
IV  
Com gia-m det poder,
   
enten
   
q’ieu ages leser,
  55
disen
   
len
   
los bes ce m’a datç…
   
— Patç !
   
Sofren, clau las dentç !
  60
No-t sove
   
ce se
   
pert drutç, si no cre ?
   
— Trop potç ver asire.
   
— Voll m’aucire ?
  65
Si-m socor
   
cill cui soi servire ?
   
ni morai, si-n tais lausor,
    o si-l dir no l’an sabor !
     
V  
Ben dei doncs temer
  70
temen ;
   
pero, leis c’esper
   
grasen,
   
ren
   
merces dels onratç
  75
latç
   
de ce-m fes presentç 
   
e ssap, se
   
no-m ve,
   
tant li ai lial fe,
  80
c’el cor la remire ;
   
e-n sospire
   
de dolor,
   
e-n trauc greu martire,
   
car del tornar ai paor
  85 que-m tegna per mentidor.
     
VI  
Pot li doncs cale
   
s’ieu men ?
   
— Hoc, gia-t vol veser ;
   
vai t’en !
  90
fen
   
totç altres pensatç,
   
natç
   
de flacs pensamen —
   
— Tremer te
  95
cove ! —
   
— Vau duncs ! gioi mi me
   
si q’ eu deia rire —
   
— E no-t tire,
   
chanso ! cor,
  100
tost, ses escondire,
   
a’N Sobira, mon segnor,
    cui Pretç pren per validor.
     
VI
 
N’Agout aus eslire
   
e ’N Plus Avinent, c’ap lor
  105 acap bon pretss e valor. 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI