Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Traduccions

 

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,039 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 46

 

Mout a poignat Amors en mi delir

I 1
Mout a poignat Amors en mi delir,
   
longa sazon, per q’ieu en sui clamans,
   
q’en breu aura environ de set ans 
   
qe-m fetz amar tant fort, senes mesura,
  5
lieis on perdei mon joi e m’aventura, 
   
c’anc pois del cor no-m poc partir l’afans
   
e si, avia mains bens agutz e nans
   
e mains plazers, don plaing plus ma rancura :
   
car mout es greus malananss’ a sofrir
  10 cellui qi a mains bes vezat jauzir.
     
II  
Forsatz sofri, car no m’en puosc partir, 
   
ni non fora razos que fis amans
   
fos bas d’amor mentre n’es malanans,
   
mas Amors vol so per c’amans pejura ;
  15 per que es dreitz c’om no-i sega drechura,
   
e dreitz qe-l sen apodere-l talans ;
   
mas ieu no sui al sieu dreig contrastans,
   
q’en autr’ afar semblera grans tortura,
   
que cil q’ieu am pogues a dreich m’aucir
  20 et ieu ames cella qe-m fai languir.
     
III  
D’amor fora mesura, ses faillir,
   
que no-i reignes malesa ni engans,
   
anz covengra, pois lo noms es tant grans
   
c’Amor a nom, c’Amors fos ses falsura ;
  25
mas endreich mi es tant mal’e tant dura
   
car li soi fis, humils e mercejans,
   
qe-l nom d’Amor a perdut, a mos dans,
   
c’aissi m’estau que res no m’i meillura,
   
cum cel qe-is ve el mieich del mar perir
  30 e non i pot remaner ni issir.
     
IV  
Non ai poder puosca mon dan fugir,
   
tant fort estauc en salvatge balans,
   
e ma dompna, car es bell’e prezans
    e sens merce, non a de ma mort cura ;
  35
anz, qan la prec, mi somon’ e-m conjura 
   
qe-m lais de lieis, e puois ren non enans,
   
mieills mi fora que segues sos comans —
   
mas non puosc jes, que-l volers que s’atura
   
e mon ferm cor e l’amoros desir,
  40 on pietz mi fai, la-m fan plus abellir. 
     
V  
Doncs, per qu’o fatz ? car aisso vos aus dir :
   
Pois retener no vol mi ni mos chans
   
vas mi meteus sui trahire e truans —
   
Gardatz si sui ben de folla natura : 
  45
ad escien, que no i ai cobertura , 
   
mi fatz trop pieitz q’ella no-m fai, cen tans !
   
e si-l sieus cors ben faichz e benestans
   
no-m vol amar, jes tan gran forfaitura
   
ni tant gran tort no-m fai, qand m’o cossir
  50 cum ieu meteus que poign’ en mi trahir !
     
VI  
Per so il fai gran pechat, que m’azir,
   
pos ieu l’am tant, que sol us bel semblans
   
o us plazers de lieis, q’es gen parlans,
    mi pogra far — d’aitant sia segura —
  55
ric e manen de so don ai frachura !
   
E pois d’aisso m’es escars’ e tirans,
   
greu mi volra complir majors demans
   
de mon Thesaur, seignor del Pon de Stura,
   
qui fai son pretz per tot a gen grazir —
  60 non cre q’en vis tant greu a convertir !
     
VII  
Chanssos, a lieis per q’es prezatz mos chans,
   
A Ventadorn vuoill teignas e t’enans,
   
qu’il a en se tant de bon’aventura
   
qe tota gens te volra, al partir,
  65 per lieis honrar, aprendre et auzir !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI