Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions

 

Kolsen, Adolf. Trobadorgedichte: Dreissig Stücke altprovenzalischer Lyrik. Halle: Max Niemeyer Verlag, 1925

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 167,039 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 11

 

Mout a poignat Amors en mi delir

I 1 Mout a poignat Amors en mi delir
    Lonja sazo, per qu'eu en sui clamans ;
    Qu'en breu aura eviro de dez ans
    Que·m fetz amar tant fort senes mesura
  5 Leis on perdei mon joi e m'aventura
    Qu'anc pois del cor no·m poc issir l'afans
    Et avi'eu aguz mains bens enans
    E mains plasers, don plaing plus ma rancura ;
    Car plus es greus malanans'a soffrir
  10 A sel que a mains bens vesat jauzir.
     
II   Forsatz suffr'ens, car no m'en puesc partir,
    E non fora razos que fins amans
    Fos bas d'amor ni n'estes malanans ;
    Mas Amors vol so per c'amors pejura,
  15 E drechs i es qu'om no·i sega dreitura
    E drechs qe·l sen apodere·l talans !
    Per qu'eu non son al seu dreich contrastans,
    Qu'en autr'afar semblera grans tortura,
    Que cill qu'eu am poignes en mi ausir
  20 Ni qu'eu ames cellei que·m fai morir ?
     
III   D'amor fora mesura, ses faillir,
    Que no·i reignes malesa ni engans,
    Ans covengra, pois l'onors es tan grans
    Qu'Amors a nom, qu'Amors fos ses falsura.
  25 Mas endreich me es mout salvatg'e dura,
    Car eu li sui omils e merceians
    Que·l nom d'Amor a perdut als meus dans ;
    C'aisi m'estau que res no m'i meillura
    Com estai cel que·s ve en mar perir ;
  30 Que no·i pot vius remaner ni issir.
     
IV   Non ai poder puosca mon dan fugir
    Qe trop estau en salvatge balans
    De ma dompna, car es bell'e presans
    E ses merce. No ill pren de m'amor cura,
  35 Ans, quan la prec, me sermon'e·m conjura
    Que·m lais de lleis e, pos ren no·i enans,
    Ben valgra mais qu'eu crezes sos comans.
    Mas non posc ges ; que·l volers que s'atura
    E mon ferm cor e l'amors e·ill desir,
  40 On piechs me fai, la·m fan plus encobir.
     
V   Doncs per qu'o fatz? Quai raison i sai dir,
    Pos retener no vol me ni mos chans ?
    Vas mi meseis sui trair'e truans !
    Gardas si sui ben de folla natura
  45 C'a escien, que no·i a cobertura,
    M'i fatz trop piech qu'ella no·m fai cen tans.
    Car si·l seus cors adreichs e benestans
    No·m vol amar, ges tan gran forfaitura
    Ni tant gran tort no n'a, quant m'o cossir,
  50 Cum eu que poing e mi meseis trair.
     
VI   Pero pechat i fai gran que m'air,
    Pos eu tan l'am que sols uns bels semblans
    O uns plasers de leis, qu'es gen parlans,
    Me pogra far — d'aitan sia segura —
  55 Ric e manen d'aiso don ai frachura ;
    E pos d'aiso m'es escars'e tirans,
    Greu me volra conplir majors demans.
    De Mon-Tesaur, seingnor de Pon d'Estura,
    Que fai son pretz per tota gen grazir,
  60 Non cre qu'en vis tant greu a convertir.
     
VII   Chansos, a lei, per qu'es presatz mos chans,
    A Ventadorn voill tenhas e t'enans ;
    Qu'il a en si tan de bon'aventura
    Que tota gens te voira al partir,
  65 Per lei onrar, aprendre et auzir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI