Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions

 

Kolsen, Adolf. Trobadorgedichte: Dreissig Stücke altprovenzalischer Lyrik. Halle: Max Niemeyer Verlag, 1925

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 167,040 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 12

 

Mout m'enojet ogan lo coindetz mes

I 1 Mout m'enojet ogan lo coindetz mes,
    Don l'escurs temps s'adouss'e s'esclarzis,
    E·l rossignols, que sol esser cortes,
    M'es tant vilas c'a pauc no m'a aucis.
  5 Q'ieu auch sos chans e vei qe·l mons verdeia
    E tot quant es poigna en joi aver
    E mos fis cors fen e mor e feuneia,
    Car no son lai, on ai mon Bon-Esper ;
    Que senes lieis no·m pot nuills jois plazer.
     
II 10 Pero de sai soplei lai on ill es,
    De genoilos, mas jointas et aclis,
    E sui aissi del fuoc d'amor empres,
    Qan mi soven la joi'ab qe·m conquis,
    Que ben sapchatz que lai on q'ieu esteia
  15 No·m vir aillors ni als non puosc voler
    Ni ja non cre q'ieu autra dompna veia
    Qe'm destreigna jorn ni maitin ni ser
    Tant que de lieis posca mon cor mover.
     
III   E si non fos mos seigne·l coms Jaufres,
  20 Qe·m reten sai en son cortes pais,
    Ja per honor ni per ben, qe·m vengues,
    Non estera qu'eu ades no la vis ;
    Q'en autra part mos fis cors no merceia,
    E·l coms sap ben c'om non pot ren saber
  25 De fin'amor qui amador gerreia,
    Ni drutz no·n deu ad amic dan tener,
    Per q'ieu non pens q'el m'auses retener.
     
IV   Ja no m'agr'ops tant de beutat agues !
    Que qand esgart los huoills ab lo clar vis
  30 E·l bel semblan, don m'a si entrepres
    Que re non fatz mas sospir e languis,
    Trembl'e trassaill e muor de plan'enveia,
    Car no·n sui lai servir'al sieu jazer,
    On sos gens cors jai ab joi e dompneia,
  35 Que del talan, qu'eu no l'aus far parer,
    Mi lais soven pasmat el sol cazer.
     
V   Soven recort las grans lionors e·ls bes
    E·l bel plazer, que sospiran me dis,
    E·l doutz comjat, qe·m reten mon cor pres.
  40 Adoncs m'agr'ops q'ieu denan lieis moris ;
    C'atressi·m muor per grand amor qe·m greia !
    No sui doncs mortz, qan lieis non posc vezer ?
    Si soi ! C'Amors poing ves mi e desreia
    Si que ses lieis no·m pot vida valer
  45 Ni res mas ill non a en mi poder.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI