Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició

* Davantal
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions

 

Branciforti, F.. Le rime di Bonifacio Calvo. Catania: Università di Catania. Biblioteca della Facoltà di Lettere e Filosofia, 1955

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 101,008a Autor: Bonifaci Calvo Gènere: Tenso Número: XVIII

 

Luchetz, se·us platz mais amar finamen

I 1 Luchetz, se·us platz mais amar finamen
    vostra domna et esser desamatz
    tos temps per leis, on plus finz li siatz,
    q'aver ab gien et ab galiamen
  5 s'amor conques et ab tota falsura,
    sapcha·l per vos; o s'ets mais voluntos
    d'aver s'amor conqes ab tracios,
    qe de languir finz per sa desmesura.
     
II   Bonifaci, desegal partimen
  10 sabes partir, q'enianz e lejautatz
    no·s fan ensems, ni partir no·ls degratz,
    al mieu semblan, enaissi engalmen:
    pero eu prenc amar senes frachura
    e senz tot fallimen con finz e bos,
  15 e·l ioi d'enian lais als fals amoros,
    qe fan semblan d'aizo don non an cura.
     
III   Luchetz, aqel qe fai parer fegnen
    q'es amics douz et amics afinatz
    per tal q'amdui n'aian ioi e solatz,
  20 sab mais qe cel q'a ben amar s'empren
    ab tal parer, qe merces e mesura
    faill'en sidonz, quan no sia razos,
    e q'el tos temps dei'esser rancuros
    de leis, car lo desam senes drechura.
     
IV 25 Bonifaci, finz amanz iauzimen
    non pot penre d'enianz ni de baratz;
    or es nientz zo q'aves razonatz,
    c'om d'enjanar sa domna fassa sen:
    qe fiz amics, pueis finamen s'atura,
  30 non deu voler, si tot ser em perdos,
    traïr sidonz, ni l'es iois saboros,
    si no·l conqer ses tota forfachura.
     
V   Cel qe sa domn'enjana, conoissen
    q'il en reman iauzenz et el pagatz,
  35 fai qe savis, e cel es fols proatz,
    c'ancse languir vol, aman leialmen,
    car dreitz non manda ni consen natura
    c'om serv'ab desesper, Luchetz, e vos,
    s'o volretz far, no·i seretz poderos,
  40 mentr'ajatz sen ni conoiscenza pura.
     
VI   Cel q'enjana sa donn'a escien
    mier piegz de mort, Bonifaz'e·l percatz
    li val fort pauc, car non pot venir gratz
    d'amor en cor qe non am coralmen:
  45 doncs per nien sa domn'e si peiura,
    q'el l'enjana, si tot sec son vol blos.
    E·l finz sivals es de ric ioi ioios,
    car si sent finz e leials senz rancura.
     
VII   Aqel leials, don nos avem conten,
  50 Luchetz, es fols s'el non es mais iratz
    qe iauzenz, qar non es maier foudatz
    con amar fort en luec desavinen,
    car hom non pot aver bonaventura,
    ni n'es lauzatz; e cel es tengutz pros,
  55 qal qe sia, c'ab semblan cabalos
    conqier dona humil o brav'e dura.
     
VIII   Totz iois dechai e torn'en gran rancura,
    Bonifaci, cant no·l soste razos;
    per qe·l fals iois, don vos es volontos,
  60 non pot plazer a ma voluntat pura.
     
IX   Mantenen tort e zo don non ai cura,
    vos ai vencut, Luchetz; don sui ioios,
    car ai mostrat q'eu sai tan plus de vos,
    c'ab tort conten miels qe vos ab drechura.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI