Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Aparat crític
* Traduccions

 

Anglade, Joseph. Les poésies de Peire Vidal. Paris: Librairie ancienne Honoré Champion, 1913

Codi: 364,040 Autor: Peire Vidal Gènere: Canso Número: XIII

 

Quant hom honratz torna en gran paubreira

I 1 Quant hom honratz torna en gran paubreira,
    Qu'a estat rics e de gran benanansa,
    De vergonha non sap re consi queira,
    Ans ama mais cobrir sa malanansa ;
  5 Per qu'es majer merces e plus francs dos,
    Quant hom fai ben a paubre vergonhos,
    Qu'a mains d'autres qu'an en querre fiansa.
     
II   Qu'eu era rics e de bona maneira
    Tro ma domna m'a tornat en erransa,
  10 Que m'es mala e salvatja guerreira ;
    E fai peccat, car aissi·m dezenansa.
    Qu'en mi no troba nulhas occaizos;
    Mas car li sui fizels et amoros,
    E d'aquest tort no·m vol far perdonansa.
     
III 15 E sa guerra es mi tan sobranseira,
    Que, si·m fai mal, no·n aus penre venjansa ;
    Que s'eu li fug ni camje ma carreira,
    Denan mos olhs vei sa bela semblansa.
    Per qu'eu no sui del fugir poderos
  20 Ni del tornar: per que m'en fora bos
    Plaitz o acortz qu'ela i agues honransa.
     
IV   Ab leis no·m val forsa ni genhs qu'eu queira
    Plus qu'a l'enclaus quez a de mort duptansa,
    Qui bast dedinz e trauc' e fai arqueira
  25 Encontra l'ost e pren del trair' esmansa.
    Mas l'autr' arquiers defors es plus ginhos,
    Que·l fier premiers per aquel loc rescos :
    E ma domna·m ten en aital balansa.
     
V   Ilh es tan doussa, franc' e plazenteira
  30 Ab cortes ditz et ab bela semblansa,
    Per qu'eu non ai poder que m'en sofeira.
    Plus que l'auzels qu'es noiritz lai per Fransa,
    Quant hom l'apel' et el respon coitos
    E sap qu'es mortz, paus mon cor voluntos
  35 Als mils cairels qu'ab sos bels olhs mi lansa.
     
VI   Tort ai car anc l'apelei mensongeira,
    Mas drutz cochatz non a sen ni membransa,
    Qu'a pauc no mor, car tan m'es vertadeira,
    Que lonhat m'a de la paubr' esperansa,
  40 Don eu era a las oras joios ;
    Mas era·n sui d'amor e de joi blos,
    S'ab gaug entier no m'en fai acordansa.
     
VII   Chanso, vai t'en al bon rei part Cerveira,
    Que de bon pretz non a el mon egansa,
  45 Sol plus francs fos ves mi dons de Cabreira,
    Que d'autra re no fai desmezuransa.
    E totz rics hom, quan destrui sos baros,
    N'es meins amatz e prezatz dels plus pros,
    Et eu o dic, car li port fin' amansa.
     
VIII 50 Na Vierna, eu no·m clam ges de vos ;
    Mas ben m'agr' ops plus adreitz gazardos
    Del lonc aten on avi' esperansa.
     
IX   Fraire, be volh que mantenham los pros
    E confondam los malvatz enoios,
  55 Quar no s'en te mos Rainiers en balansa.
     
X   Bels Castiatz, vostre pretz poderos
    Estai sus aut, quan tuit autre van jos,
    Qu'ab melh valer se melhur' e s'enansa.
     
XI   E quar no vei Mon Gazanhat ni vos,
  60 No posc estar alegres ni joios,
    Mas sobresfors m'en tol ma benanansa.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI