Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Testimonis
* Aparat crític

 

Almqvist, Kurt. Poésies du troubadour Guilhem Adémar. Uppsala: Almqvist &Wiksells Boktryckeri, 1951

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 202,009 Autor: Guilhem Ademar Gènere: Canso Número: VII

 

 Non pot esser sofert ni atendut

I 1 Non pot esser sofert ni atendut
    C'ades non chan pois l'estiu vei tornat;
    E li vergier, cum s'ill eron canut,
    Pareisson blanc, e verdejon li prat.
  5 Adoncs m'a si conquistat un'amors,
    Sol pel respieich d'un covinen qe·m fe,
    - Gardatz que feira sij agues del faich re! -
    C'a penas deing ab autr'aver solatz.
     
II   A sos ops m'a de bon cor retengut
  10 Cella qe m'a per amic conquistat;
    Assatz m'a mieils en breu temps conogut
    Que tals hi ai lonc termini poignat.
    C'us reproviers me ditz dels ancessors:
    « Qui temps esper'e no fai qan temps ve,
  15 Si temps li faill, ben estai e cove »;
    Que loncs espers a mains faitz destorbatz.
     
III   Ab aisso m'a joi e deport rendut
    E mon saber esders e meillurat,
    Q'en aquest mot cuig aver entendut
  20 Qe·m vol en breu far ric de s'amistat.
    A so conosc ben dels lausengadors
    - Qan mi cuideron mal far, m'ant faich be -;
    E grazisc lor de na Mala-merce,
    c'ar sui de lieis estortz et escapatz.
     
IV 25 E vitz anc mais son par plait avengut
    Ad home viu? Aujatz cum es anat!
    C'a doble m'ant miei enemic valgut
    Que no feiron si m'agesson amat.
    E vitz anc mais enaissi valedors?
  30 Q'ieu lor vuoill mal de mort et ill a me,
    Pero traich m'ant de tal luoc on jasse
    Sofrir'affan e fora perillatz.
     
V   Mas eras ai a bon port de salut,
    Fe qe vos dei, mon navei aribat
  35 Et ai lo plom e l'estaing recrezut
    E per fin aur mon argen cambïat;
    C'autrejat m'a una de las gensors.
    Dompnas del mon - e jes no·m descove -
    Qe·m des s'amor e d'un baisar m'estre;
  40 Et es tant pros c'us reis i for'honratz.
     
VI   E per aisso mi teing per ereubut
    E non envej el mon nuill home nat,
    Si·m vol midonz tener vestit o nut
    Un ser lonc se en luoc de moillerat.
  45 Anc no fon faig al mieu par tals honors
    Cum a mi er, si·naissi s'esdeve
    Qe·l sieu blanc cors gras, escafit e le
    Remir baisan ni teng'entre mos bratz.
     
VII   Si·l reis n' Amfos, cui dopton li Masmut,
  50 E·l mieiller coms de la crestïantat
    Mandavon ost - puois ben son remasut -
    E nom de Dieu, farion gran bontat
    Sobre·ls pagans sarrazins traïtors,
    Ab qe l'us d'els menes ensems ab se
  55 Marit seignor qi·nclau e ser'e te;
    Non ant pechat no lor fos perdonatz.
     
VIII   Eu remanrai e non irai aillors
    Ni virarai en altra part mon fre;
    E ja neguns no·m demandetz per que!
  60 Que ja per vos non serai decelatz.
     

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI